Reflexions sobre la COP 23

La darrera cimera del clima, la COP 23, es va celebrar el passat noviembre a la ciutat de Bonn (Alemanya), però en realitat la presidencia corresponia a les Illes Fiji, un dels països que més patirà els efectes del canvi climàtic, tot i ser dels que menys contribueixen a l’escalfament global. De fet, aquesta és una contradicció -i una constatació- que es ve posant de manifest cada vegada més: són els països i les zones més baixes de cota, però a l’hora més vulnerables i amb menys recursos i menys capacitat de reacció, els que patiran més els efectes del canvi climàtic, tot i que sovint són els que menys contribueixen a generar-lo.

Pujada del nivell del mar i dels rius, pluges torrencials i inundacions, sequeres, tsunamis, huracans i ciclons… fenomens meteorologics extrems que provoquen l’evacuació temporal o la marxa definitiva dels habitants d’una zona determinada convertint-los en refugiats climàtics que afegeixen la seva tragedia a la dels milions de persones refugiades que per unes i altres causes, sempre alienes, es veuen obligades a marxar del seu país en una fugida que no troba una bona acollida (a vegades ni tan sols troba acollida) per part dels governs, tot i la bona voluntat de la societat acollidora.

De fet, un dels aspectes destacats d’aquesta darrera cimera és, segons el director de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya Salvador Samitier, la redacció del document “Losses and Damanges” (Pèrdues i danys) que te l’objectiu de recollir i fiscalitzar la responsabilitat dels països més generadors d’emissions respecte als menys generadors, però que, per contra, més pateixen els efectes del canvi climàtic.

Un altre dels punts que destaca Samitier d’aquesta cimera és la redacció del full de ruta que ha de definir el què i el com del compliment dels Acords de París, sobretot després de l’afebliment del compromís de la Xina a partir de la retirada del govern Trump i la represa del lideratge per part del president francès Macron, que vol recuperar -i sembla que ho està aconseguint- el Compromís xinès.

Recordem que els Acords de París marcaven com a objectiu principal reduir les emissions com a part del mètode per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle i situar l’escalfament global per sota dels 2 graus l’any 2100, i si és possible, de l’1,5 graus, que representaría l’índex de les èpoques preindustrials.

I en mig dels grans acords més o menys concrets, i de la creació d’aliances per afavorir les energies netes com la liderada pel Regne Unit per eliminar la producció de carbó i tancar-ne les instal·lacions, en aquesta cimera també va sorgir una iniciativa des de baix, des de les ciutats, que de fet, és on es generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Es tracta d’un acord en el que noranta de les  ciutats més importants del món -entre les que hi ha Barcelona- s’han compromès a desenvolupar i començar abans del 2020 a implementar plans d’acció per fer front al canvi climàtic i reduir les emissions. Unes emissions que de nou són avaluades en el proper informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que s’espera es presenti aquest any i les conclusions del qual serviran de punt de partida a la COP 24 que s’ha de celebrar el desembre del 2018 a Polonia.

Miriam Viaplana – Món Sostenible

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s