Acompanyar infants i adolescents als centres educatius sense cotxe

Aprofitant que aquesta lluna ens portarà la Setmana de la Mobilitat Sostenible, encetem la segona temporada de l’És l’ou amb aquest article escrit pels companys de Granollers Pedala. 

L’1 d’agost passat vam esgotar com a humanitat el volum de recursos naturals que durant el 2018 la Terra haurà estat capaç de regenerar. A partir d’aquest dia, l’anomenat #EarthOvershootDay, i fins a acabar l’any, es podria dir que estem vivint a crèdit de futures generacions. Des de la dècada dels 70, la humanitat està consumint més recursos dels que la Terra és capaç de regenerar, i ho fa a un ritme creixent.

2018_Past_Overshoot_Days_Eng-1024x642

Entre els factors clau d’aquesta imperdonable i excessiva petjada ecològica que generem en la nostra vida quotidiana, i que podem calcular de forma aproximada al web www.footprintcalculator.org, hi ha hàbits alimentaris i de consum, les característiques del nostre habitatge, l’energia consumida, els residus generats, i també, de forma significativa, els hàbits de mobilitat, on l’ús quotidià del vehicle privat resulta un factor determinant. No cal ser gaire perspicaç per adonar-se que un ritme de vida global que consumeix més recursos dels que poden regenerar-se té els dies comptats i està condemnat al col·lapse, de forma més o menys traumàtica segons com en hi posem. Però si hi ha alguna cosa pitjor que traslladar el deute de la nostra petjada ecològica als nostres fills i nets és traslladar-los els hàbits i costums que en han portat on som, fent-los partícips i col·laboradors d’aquest col·lapse, en comptes de donar-los l’oportunitat de construir una alternativa viable al món que hauran d’habitar en el futur.

L’ús massiu i quotidià del cotxe és una de les pràctiques responsables d’aquesta inadmissible petjada ecològica, pels seus efectes més directes: esgotament de combustibles fòssils, emissions de CO₂, escalfament global, contaminació de l’aire, accidentalitat, efectes sobre la salut pública, monopolització de l’espai públic. I també, i no menys important, pels seus efectes indirectes i culturals, ja que aquest ús massiu del vehicle privat condiciona el disseny i la planificació de les ciutats i el territori, afavorint el desenvolupament d’un comerç basat en grans superfícies externes als nuclis urbans gestionades per corporacions que prioritzen el producte processat i empaquetat, un sistema d’ocupació del territori dispers que requereix una gran despesa energètica per al seu funcionament, o una manca d’autonomia de totes aquelles persones que no tenen accés a un cotxe per motius de salut o econòmics (com infants i gent gran).

Cada nova generació és una oportunitat per a la transformació d’hàbits i dinàmiques de la societat. En la majoria dels casos, els centres educatius dels infants es troben dins els mateixos nuclis urbans de residència, a unes distàncies perfectament caminables o pedalables. Acompanyar-los en cotxe a l’escola no és una necessitat per a ells, i només respon a les necessitats que suposadament tenim els adults. Acompanyar els infants a l’escola amb cotxe no afavoreix la mobilitat activa i transmet uns hàbits de vida sedentària poc saludable, no afavoreix la descoberta de l’entorn proper, ni el desenvolupament de l’autonomia personal, limita les possibilitats de relació amb els companys, les relacions de veïnatge, i dificulta l’articulació d’una dimensió comunitària de la societat. I el pitjor de tot és que transmetrem als nostres fills i filles la idea que el cotxe és necessari per al dia a dia. I aquest ús quotidià del cotxe és precisament una de les coses que compromet el seu futur.

Ara som a punt de començar un nou curs i, com es diu habitualment, això dona l’oportunitat de canviar hàbits personals i familiars. Buscar alternatives a l’ús quotidià del cotxe és un dels millors propòsits que ens podem fer, especialment en aquells desplaçaments d’acompanyament dels infants a l’escola. Llevem-nos una mica abans, organitzem-nos diferent, provem alternatives (caminar, bicicleta, transport públic); si anem en cotxe busquem àrees d’aparcament properes per evitar arribar amb el cotxe fins a la porta i contribuir al col·lapse matinal de vehicles que patim a l’entorn dels centres educatius. Reclamem a la nostra administració les millores necessàries en el transport públic, en l’accessibilitat, en la xarxa pedalable i d’aparcaments, per tal que l’entorn dels centres educatius, especialment a les hores d’entrada i sortida, esdevingui un espai saludable i segur, que afavoreixi les alternatives al cotxe, i no en faciliti i en promocioni el seu ús.

Granollers Pedala

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s