Aquesta lluna ens porta una data que no podem passar per alt, el dia 8 de març, i l’equip de l’És l’ou volem aprofitar aquest dia per fer una petita incursió en l’ecofeminisme.
Què és l’ecofeminisme?
L’ecofeminisme és una teoria i moviment social que assegura l’existència de vincles entre l’explotació destructiva de la natura i la subordinació de les dones, ambdues víctimes del sistema patriarcal. L’ecofeminisme denuncia la subordinació de l’ecologia i les relacions entre les persones a l’economia i a la seva obsessió pel creixement. Se situen en el centre de l’ecofeminisme aquelles funcions generalment invisibilitzades que es tradueixen, per exemple, en el temps i energia dedicats a cuidar els altres en l’espai domèstic, privat i invisible de la llar. Es tracta de funcions assumides majoritàriament i tradicionalment per les dones i que han estat invisibilitzades, però que són essencials per al manteniment de la vida humana. L’ecofeminisme aposta, doncs, per una mirada de gènere per tal de resoldre un dels grans reptes del nostre segle: millorar la relació entre els humans, la resta d’éssers vius i els ecosistemes.
En l’origen d’aquest corrent, principalment en els països industrialitzats, hi ha la preocupació per la salut sobretot d’aquells éssers més fràgils, com els infants i els animals, amenaçada per un model productiu basat en l’explotació de recursos no renovables, de recursos renovables el ritme de regeneració dels quals no es respecta, i en la destrucció d’ecosistemes. L’ecofeminisme denuncia de quina manera els cicles vitals humans i els límits ecològics queden fora de les preocupacions de l’economia convencional; aquesta denúncia capgira les bases fonamentals del paradigma econòmic capitalista.
Ecofeminisme en pràctica
Entre les aplicacions pràctiques de l’ecofeminisme hi ha la cura de la salut, tractar d’una manera menys agressiva els nostres cossos, no pensar només en el nostre benestar individual, egoistament, sinó en el benestar col·lectiu, de la resta d’humans, d’animals i de la terra en què vivim.
L’ecofeminisme també proposa repensar formes d’entendre la història, l’economia, l’ordenació del territori, l’espai urbà, o la vida quotidiana, que poden permetre construir altres formes de relació i organització emancipadores per a totes les persones.
L’ecofeminisme ens ha de permetre centrar-nos, tal com explica l’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero, en la “We economy”, una economia centrada en la satisfacció de les necessitats col·lectives enfront d’una economia convencional que valora exclusivament l’economia del diner. Es tracta, en paraules de Yayo Herrero, “de buscar noves formes de socialització, d’organització social i econòmica que permetin alliberar-se d’un model de desenvolupament que prioritza els beneficis monetaris per sobre del manteniment de la vida”.
Resum en un concepte: justícia global
és lou 