Un enginyer i una hostessa europeus que són en un congrés de tecnologia a Nigèria coincideixen en un escenari del tot desconegut per nosaltres: una macrodeixalleria a l’aire lliure. És un dels llocs on van a parar les deixalles electròniques que generem. El primer món les aboca al Tercer Món i llavors crea fundacions que es dediquin a millorar la vida de la gent africana que ha de viure entre deixalles. En aquest lloc de l’Àfrica transcorre l’acció de l’obra de teatre Idoti iranti (deixalles i memòria de l’obsolescència humana), que estrena la companyia Producciones de la pradera, a Llevant Teatre, de Granollers, els dies 22, 23 i 24 de març. És el primer treball d’aquesta companyia que formen Eu Manzanares, actriu i dramaturga de l’obra, i el granollerí Gerard Oms, director. Amb el format de lectura dramatitzada va guanyar el VI Cicle de lectures dramatitzades de l’AADPC, la Fundació AISGE i la Fundació Romea. Ara, ja la podem veure com a obra ben vestida.
Idoti iranti és un drama social amb alguns tocs futuristes que té com a tema principal les conseqüències reals de la voràgine del consum tecnològic en la nostra societat.
Sobre el tema de l’obra, la seva autora diu a l’És l’ou: “Estem davant d’una catàstrofe ambiental i humanitària”. En referència als africans es mostra commoguda: “El Tercer Món acumula la major part de les nostres deixalles electròniques i després ens queixem quan migren al Nord”. No se sap com reaccionarà el públic que vegi l’obra, però l’autora del text i coprotagonista assegura que “tothom sap què passa quan es canvia el mòbil molt sovint, però mira cap a l’altre cantó per no patir”. Tampoc no se sap com reaccionaria el públic nadiu si aquesta obra la representessin a l’Àfrica; el que si sap l’Eu Manzanares és que li agradaria portar-la a aquell continent. De moment, persones africanes que han col·laborat en l’espectacle han quedat sorpreses que l’abocament dels residus electrònics a l’Àfrica es tracti en una obra de teatre europea.
Per Eu Manzanares, “ens hem acostumat a viure en una abundància desmesurada i patim quan ens falta alguna cosa”. Té pensaments contradictoris perquè, “quan llegeixo determinades notícies sóc pessimista, però vull ser optimista, crec que hi ha més consciència que anys enrere i vull confiar que hi ha d’haver alguna mena de canvi”. En paraules de l’autora d’aquesta obra que podrem veure a Llevant Teatre de Granollers els dies 22 i 23 de març a les 21h i el diumenge 24 a les 19h, “l’art és una manera d’introduir idees i valors i, si el teatre serveix per canviar algunes coses, benvingut!”.
Al nostre país, l’Agència de Residus de Catalunya té per aquest 2019 l’objectiu de preparar per a la reutilització i el reciclatge el 80% dels residus elèctrics grans i el 55% dels equips d’informàtica i telecomunicacions petits, que formen part dels anomenats RAEE, residus d’aparells elèctrics i electrònics. Què, ens hi posem?
Entrades d’Idoti Iranti aquí.
Foto de Nora Baylach
és lou 