Agroecologia en temps d’agroindústria

L’agroecologia és un mot que els darrers anys ha començat a sonar entre diversos col·lectius socials, de pagesos i, fins i tot, a nivell polític. La seva definició acadèmica ens la ubica com una ciència, un moviment social i un sistema de producció que busca generar agroecosistemes tan semblants i compatibles com sigui possible amb els ecosistemes naturals. És, per tant, un enfocament holístic que busca un equilibri entre la part social, l’econòmica i l’ambiental en la producció d’aliments.

L’agroecologia és minoritària en el sistema productiu alimentari actual del món capitalista ric, però és la que omple la panxa de la humanitat. Bona part de la població mundial, sent-ne conscient o no, encara avui, aconsegueix les seves fonts d’alimentació d’estructures productives de petita escala, de proximitat, que utilitzen varietats no transgèniques i que es consumeixen a prop d’on es produeixen.

foto espigall

L’agroecologia, com qualsevol sistema sostenible i viable a llarg termini, és descentralitzada, de cadena curta, d’economia local i, per sobre de tot, consumidora de recursos locals finits. Aquesta filosofia espetega directament contra els pilars del neoliberalisme més salvatge que busca incessantment la concentració de poder i diners, la maximització dels guanys a qualsevol preu i, per sobre de tot, externalitzar la “merda” cap a la part social –condicions laborals i de vida dels treballadors– i ambiental –espoli i destrucció del recursos i ecosistemes.

Avui, estem en un creuament de camins; des de 1970 hem superat la capacitat de càrrega del planeta. És a dir, ja no vivim dels interessos que genera el capital terra sinó que, també, ens estem menjant part del capital per a poder sobreviure. D’altra banda, l’agudització del canvi climàtic ens situa en un context d’extrema fragilitat productiva –fenòmens extrems, manca d’aigua, etc. Si llegim alguns llibres d’agronomia antics, alguns autors, l’any 1940, ja es queixaven del model productiu industrial dient que estava arrasant els sistemes tradicionals complexos, variats, altament productius i resilients per aconseguir un sistema extractivista i de curta durada.

Per tant, podem dir, sense embuts, que fa més de 80 anys, que estem avisats. Tenim un monstre a dins de casa, un càncer al cos que s’ha d’extirpar, però, ara, ja no hi ha temps, s’ha d’actuar de manera radical i ràpida.

Segurament, l’agroecologia és una de les solucions, però, en el fons, tots sabem quina és la bona. Comencem per nosaltres mateixos, mirem-nos al mirall i fem-nos les preguntes correctes. Què mengem?, com i on vivim?, d’on venen els nostres ingressos?, i segurament ens apareixeran les contradiccions necessàries per generar la revolta interna que ràpidament s’ha de convertir en externa, en social.

Jordi Puig Roca, doctor en Ciències Ambientals especialitzat en canvi climàtic i canvi global ambiental i coordinador de l’Espigall.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s