Ciutat 30. I ara què?

Del 16 al 22 de setembre es va celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Enguany aquesta celebració ha passat sense pena ni glòria. El fantasma de la COVID ho ha estat emboirant tot, però també ens va portar, amb el confinament, imatges que moltes de nosaltres no havíem viscut mai: carrers sense cotxes, la possibilitat de passejar (en la franja que tocava, per suposat) sense soroll, sense contaminació…

Granollers es va despertar després del confinament i d’aquest estiu tan estrany convertida en ciutat 30. Una mesura que pot semblar estranya. Però… per què ciutat 30? Què vol dir això?

El codi de circulació diu que la calçada és un espai per a vehicles motoritzats i bicicletes. Fins ara les bicicletes estaven en desigualtat. Com t’ho fas per circular per un carrer estret, amb un cotxe enganxat al darrere, que et pressiona? O com t’atreveixes a anar per carrers més amples amb diversos carrils, com el carrer Roger de Flor, en plena hora punta ple de cotxes impacients que fan tard a la feina? Ho fas amb por i inseguretat, amb cotxes que t’avancen imprudentment.

La ciutat 30 ens demana que abaixem el ritme, que abaixem els fums, i equipara cotxes i bicicletes, ens fa més iguals tot i les nostres diferències. La ciutat 30 és respectar una ciutat on no només els cotxes s’han de sentir segurs, sinó bicicletes i vianants. A 30 és més fàcil que puguis reaccionar a un imprevist: canalla sortint de cop en un pas zebra, per exemple. La ciutat 30 ajuda que usem més la bicicleta i ens fa sentir més segurs com a vianants, però no ens enganyem; aquesta mesura de l’Ajuntament no és la panacea, no és cap aposta real per prioritzar vianants, bicicletes i transport públic enfront del vehicle privat motoritzat. No és una aposta real per una mobilitat sostenible, una mobilitat que aposti per maneres de moure’ns activament sense contaminar i sense consumir recursos no renovables: a peu, en bici, en transport públic…, una mobilitat que demana valentia per part dels governs per trencar amb el paradigma imperant d’“una vida sense cotxe no és possible” o “el cotxe et fa lliure” o “ el cotxe elèctric és el futur”.

Ara mateix sembla impossible però s’ha d’apostar per accions a les ciutats que redueixin espai als cotxes i el retornin a la gent. Polítiques reals per a la sostenibilitat. No més pedaços i sí a més valentia. En el context d’emergència climàtica, amb l’experiència recent de les ciutats sense cotxes en què es respirava saludablement, es podia sortir al balcó sense escoltar el continu “run run” de cotxes, se sentien els ocells…

Sabem que parlar de mobilitat sostenible no és senzill, hi ha molts factors a tenir en compte, cal tenir una visió integral. La presa de decisions i l’aplicació de mesures són complexes i no sempre agraden a tothom. En el cas d’una mobilitat sostenible, i en molts d’altres, s’hauria de posar sempre al centre la ciutadania, les persones, i la seva salut ambiental, física i emocional. I per això calen mesures, accions, governs, i també ciutadans i ciutadanes valentes, compromeses i responsables.

Granollers en Transició (GenT)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s