Inter…què? Interseccionalitat!

Granollers, 8 de març. La plaça del Cony torna a omplir-se, mínimament, d’una remor col·lectiva: la que clama contra les opressions patriarcals i defensa la vida vivible. Quin goig veure l’aire reivindicatiu que ha pres aquesta jornada, tants anys estancada en l’expositor de globus liles! Enmig de la plaça, una samarreta crida Woman Power –així en anglès, com si tingués més força-. Ve de la Xina, l’Índia o el Nepal, i  l’han fet nenes de 14 en règim de semi-esclavatge. I l’han venut noies de 16 o 20, amb contracte temporal, en una multinacional que els ha retallat el sou perquè amb això de les vendes online les botigues físiques ja se sap. Benvingudes a la mirada interseccional!

La mirada interseccional, la que ens recorda que “alliberar-nos” de la càrrega domèstica delegant-la a dones immigrades amb sous esquifits i sense contracte no fa sinó desplaçar l’opressió i accentuar les discriminacions. Interseccionalitat és una paraula necessària. Ens demana atendre una mica més a la complexitat del que som: moltes identitats entrecreuades que ens col·loquen, en cadascuna de nosaltres, en diferents posicions de desigualtat social.

La idea de la interseccionalitat neix en el moviment del feminisme negre, on moltes activistes van començar a manifestar que no se sentien representades per algunes de les experiències i reivindicacions de les dones que lideraven el feminisme hegemònic americà –blanques, cultes, de poder adquisitiu alt–, i que denunciaven que dins el col·lectiu hi havia també exclusions racistes i classistes. Les discriminacions de gènere interseccionaven amb altres discriminacions per motius d’ètnia, color i nivell socioeconòmic. Una idea semblant a la que clamava Maria Mercè Marçal amb el seu Tres Voltes Rebel: dona, catalana i obrera –i lesbiana, per cert. Suma d’opressions – i també suma de resistències.

Pensem en diferents eixos identitaris, siguin biològics, socials o ideològics. En cada context concret, en cada eix es beneficien unes identitats per sobre les altres. En general, com a persona llepes més si ets dona que home, pobra que rica, infant que adulta, migrada que autòctona, gitana que paia, malalta que sana, homosexual que heterosexual, negra que blanca. Abans de seguir, pensa un moment en les diferents i variades identitats que podrien definir-te. En els teus entorns diaris: quines d’aquestes identitats et fan estar en espais de confort? En espais privilegiats? I quines et fan estar en espais d’incomoditat, de discriminació, de resistència? I ara portem aquesta reflexió a la ciutat, a l’escola, a l’ateneu, a casa.

Interseccionalitat és una paraula necessària, però potser incòmoda. Incòmoda perquè ens fa afinar més la mirada. Tant d’esforç que havíem fet per posar-nos ulleres liles i preguntar-nos pel gènere a tot arreu, es veu que hem de filar més prim. Fer més complex el binocle. Preguntar-nos si alguna persona està quedant fora, si alguna haurà de llepar més, si res del que fem no deu estar oprimint d’altres. Si no hi ha qui mereix especial atenció per anar carregant sempre capes i capes de discriminació. Mirar les identitats solapades no per fragmentar o dividir, ans al contrari: per fer-nos més atentes i conscients, per revisar-nos més, per acollir-nos millor. I perquè no ens puguin enredar amb les fal·làcies del capitalisme lila: no hi ha feminisme dins altres sistemes d’opressió.

Mariona Massip Sabater

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s