Apunts de la 3a Fira d’Economia Social i Solidària a Granollers “Cuidar la terra, cuidar les persones”

La tercera edició de la Fira d’Economia Social i Solidària a Granollers “Cuidar la terra, cuidar les persones” va acabar dijous 25 de març amb una taula rodona que va agrupar totes les entitats implicades en l’organització amb el doble objectiu de compartir el coneixement generat a partir del cicle de xerrades iniciades el mes d’octubre del passat 2020 i d’assenyalar i posar en comú propostes per fer camí en el marc de l’Economia Social i Solidària a Granollers i la comarca.

Imatge del cartell inicial, que ha anat patint modificacions fins al final a causa de la pandèmia. Totes les xerrades s’han pogut fer, algunes en dates diferents de les previstes, excepte la xerrada d’alimentació, que es va poder posar en comú a la Taula Rodona i que també s’inclou al final d’aquest article.

Ha estat una fira intensa, més virtual que presencial, amb molt streaming i poques trobades fortuïtes, pròpies d’una fira al carrer com la que es va poder celebrar en edicions anteriors. Aquest any, la fira ha mantingut la seva presència, malgrat les dificultats pandèmiques, i s’ha concretat en un cicle de 6 jornades i 1 taula rodona i la implicació de col·lectius diversos sota el paraigua i l’aixopluc de l’Associació FessGra. La FessGra és l’entitat que treballa per difondre i promoure l’economia social, el cooperativisme i el consum responsable a la ciutat de Granollers i també dins la comarca. Com a activitat principal, treballem cada any en l’organització de la Fira anual que se celebra a Granollers en el marc de l’Economia Social i Solidària.

Els col·lectius implicats en el cicle de xerrades han estat L a Magrana Vallesana, Granollers en Transició, Granollers Pedala, L’Eixida i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental. També hi han participat entitats com Sostre Cívic, Matriu, Xarxa Clack, La Fundició o Quesoni.

Aquest article, a mode d’apunts fets per cadascuna de les entitats que conformen la fira, vol desplegar alguns dels temes més rellevants de cadascuna de les xerrades i presentar algunes propostes de futur.

1) Algunes propostes per afrontar les crisis des de l’Economia Social i Solidària
Conversa amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental L’ESS i l’Economia Feminista són enfocaments anticapitalistes que posen les persones per davant de l’acumulació de riquesa. Cal afrontar la construcció d’un model que posi per davant la vida i les persones. Apunts en poques línies: revisió del model econòmic desbocat que no posa per davant a les persones, sinó l’acumulació de la riquesa. Aquesta acumulació es produeix per l’explotació de les classes populars, les dones, la natura i les colònies. Algunes propostes de futur: 1. L’ESS s’ha de plantejar què fa amb el sector industrial i com es reorienta per satisfer les necessitats bàsiques. 2. Cal una aliança forta entre l’ESS i els moviments socials que estan defensant i garantint el dret a una vida digna. 3. S’han de dignificar les cures i donar-los la centralitat que tenen. No pot ser que la responsabilitat de les cures només recaigui en les dones, ni en l’àmbit privat; s’ha d’ampliar la noció i l’abast del Mercat Social. Per saber-ne més, podeu veure la jornada aquí o visitar la web de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental.

1) Algunes propostes per afrontar les crisis des de l’Economia Social i Solidària

Conversa amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental

L’ESS i l’Economia Feminista són enfocaments anticapitalistes que posen les persones per davant de l’acumulació de riquesa. Cal afrontar la construcció d’un model que posi per davant la vida i les persones.

Apunts en poques línies: revisió del model econòmic desbocat que no posa per davant a les persones, sinó l’acumulació de la riquesa. Aquesta acumulació es produeix per l’explotació de les classes populars, les dones, la natura i les colònies.

Algunes propostes de futur:
1. L’ESS s’ha de plantejar què fa amb el sector industrial i com es reorienta per satisfer les necessitats bàsiques.
2. Cal una aliança forta entre l’ESS i els moviments socials que estan defensant i garantint el dret a una vida digna.
3. S’han de dignificar les cures i donar-los la centralitat que tenen. No pot ser que la responsabilitat de les cures només recaigui en les dones, ni en l’àmbit privat; s’ha d’ampliar la noció i l’abast del Mercat Social.

Per saber-ne més, podeu veure la jornada aquí o visitar la web de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental.

2) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb la cultura?
Conversa amb La Fundició, Quesoni i Xarxa Clack “La cultura passa sempre. Cal pensar el territori culturalment amb els mateixos principis de la permacultura.” M. Vallejo (La Fundició) Apunts en poques línies: per definició, l’Economia Social i Solidària és un conjunt de pràctiques que posen les persones, la comunitat i la sostenibilitat de la vida al centre de l’activitat econòmica. Per tant, també per definició, l’ESS planteja una transformació social en diferents nivells, on la cultura i l’art també hi són presents. Per tot això, necessitem explorar i construir imaginaris i maneres de fer que transformin. És a dir, hem de construir una cultura o unes cultures que impulsin l’Economia Social i Solidària. Propostes de futur: 1. Cal restituir els imaginaris propis de cada lloc 2. Crear i enfortir xarxa i comunitat; invertir temps en conèixer iniciatives diverses. Cal ser permeables i generar espais de relació horitzontal. 3. Processos i Renda Bàsica Universal: experimentar altres maneres de concebre i organitzar el món laboral. 4. Model de ciutat compartit que abraci diversos àmbits. Cal tenir una visió a llarg termini i una estratègia que acabin condicionant les polítiques culturals i socials. Per saber-ne més, podeu llegir el resum de la jornada aquí.

2) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb la cultura?

Conversa amb La Fundició, Quesoni i Xarxa Clack

“La cultura passa sempre. Cal pensar el territori culturalment amb els mateixos principis de la permacultura.” M. Vallejo (La Fundició)

Apunts en poques línies: per definició, l’Economia Social i Solidària és un conjunt de pràctiques que posen les persones, la comunitat i la sostenibilitat de la vida al centre de l’activitat econòmica. Per tant, també per definició, l’ESS planteja una transformació social en diferents nivells, on la cultura i l’art també hi són presents. Per tot això, necessitem explorar i construir imaginaris i maneres de fer que transformin. És a dir, hem de construir una cultura o unes cultures que impulsin l’Economia Social i Solidària.

Propostes de futur:
1. Cal restituir els imaginaris propis de cada lloc
2. Crear i enfortir xarxa i comunitat; invertir temps en conèixer iniciatives diverses. Cal ser permeables i generar espais de relació horitzontal.
3. Processos i Renda Bàsica Universal: experimentar altres maneres de concebre i organitzar el món laboral.
4. Model de ciutat compartit que abraci diversos àmbits. Cal tenir una visió a llarg termini i una estratègia que acabin condicionant les polítiques culturals i socials.

Per saber-ne més, podeu llegir el resum de la jornada aquí.

3) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb la mobilitat?
Conversa amb Txell Remolins i Benjamí Aguilar La deconstrucció de la cultura cotxecèntrica i les alternatives al vehicle privat motoritzat en la mobilitat quotidiana. Apunts en poques línies: impacte de l’ús massificat del cotxe, de la indústria automobilística i dels efectes que té tot plegat en la configuració urbana i territorial, els patrons de treball, el consum, la salut i el medi ambient. Es presenta la bici, i la combinació d’aquesta amb el transport públic, com una alternativa de mobilitat al vehicle privat motoritzat, i es destaquen aspectes com la democratització de l’espai públic, l’equitat en la mobilitat urbana, o l’eficiència energètica en els desplaçaments. També es fa explícita la instrumentalització que el mateix sistema fa de la bicicleta en clau capitalista, i la necessitat de vincular-ne el seu desplegament amb uns criteris d’ESS. Propostes de futur: 1. La necessitat de superar la cultura cotxecèntrica com a estratègia per transformar la mobilitat i també dinàmiques poc socials o solidàries en molts altres àmbits. 2. Incorporar la bicicleta en l’equació de la mobilitat, afegint els espais segurs per a bicicletes a la xarxa viària urbana i interurbana 3. Relocalitzar en un àmbit de proximitat les dinàmiques de mobilitat, tant de persones com de mercaderies. Per saber-ne més, podeu veure la jornada completa aquí.

3) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb la mobilitat?

Conversa amb Txell Remolins i Benjamí Aguilar

La deconstrucció de la cultura cotxecèntrica i les alternatives al vehicle privat motoritzat en la mobilitat quotidiana.

Apunts en poques línies: impacte de l’ús massificat del cotxe, de la indústria automobilística i dels efectes que té tot plegat en la configuració urbana i territorial, els patrons de treball, el consum, la salut i el medi ambient. Es presenta la bici, i la combinació d’aquesta amb el transport públic, com una alternativa de mobilitat al vehicle privat motoritzat, i es destaquen aspectes com la democratització de l’espai públic, l’equitat en la mobilitat urbana, o l’eficiència energètica en els desplaçaments. També es fa explícita la instrumentalització que el mateix sistema fa de la bicicleta en clau capitalista, i la necessitat de vincular-ne el seu desplegament amb uns criteris d’ESS.

Propostes de futur:
1. La necessitat de superar la cultura cotxecèntrica com a estratègia per transformar la mobilitat i també dinàmiques poc socials o solidàries en molts altres àmbits.
2. Incorporar la bicicleta en l’equació de la mobilitat, afegint els espais segurs per a bicicletes a la xarxa viària urbana i interurbana
3. Relocalitzar en un àmbit de proximitat les dinàmiques de mobilitat, tant de persones com de mercaderies.

Per saber-ne més, podeu veure la jornada completa aquí.

4) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb l’habitatge?
Conversa amb Sostre Cívic “Transformem el model, fem efectiu el dret a l’habitatge al llarg del temps.” Apunts en poques línies: Sostre Cívic és una cooperativa de més de 900 persones sòcies, hi ha 9 grups actius en recerca de patrimoni i al voltant de 160 habitatges en procés d’iniciar les promocions. La cooperativa té la funció d’aixoplugar tots aquests projectes que es troben en marxa i l’objectiu de fer créixer l’habitatge en cessió d’ús al nostre país. Concretament al Vallès Oriental, hi ha dos projectes d’habitatge cooperatiu en curs: el projecte de la Casa dels Mestres a Mollet del Vallès i Cal Paler Nou a Cardedeu. Propostes de futur: 1. Impulsar una iniciativa d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat de Granollers o a altres municipis del Vallès Oriental. Per saber-ne més, podeu veure la jornada completa aquí.

4) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb l’habitatge?

Conversa amb Sostre Cívic

“Transformem el model, fem efectiu el dret a l’habitatge al llarg del temps.”

Apunts en poques línies: Sostre Cívic és una cooperativa de més de 900 persones sòcies, hi ha 9 grups actius en recerca de patrimoni i al voltant de 160 habitatges en procés d’iniciar les promocions. La cooperativa té la funció d’aixoplugar tots aquests projectes que es troben en marxa i l’objectiu de fer créixer l’habitatge en cessió d’ús al nostre país. Concretament al Vallès Oriental, hi ha dos projectes d’habitatge cooperatiu en curs: el projecte de la Casa dels Mestres a Mollet del Vallès i Cal Paler Nou a Cardedeu.

Propostes de futur:
1. Impulsar una iniciativa d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat de Granollers o a altres municipis del Vallès Oriental.

Per saber-ne més, podeu veure la jornada completa aquí.

5) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb l’Economia Feminista?
Conversa amb Matriu L’economia la formen el conjunt de processos que sostenen la vida. Sense el treball de les dones o sense l’explotació de la natura, entre d’altres, el sistema capitalista no es podria sostenir. Apunts en poques línies: l’Economia Feminista es defineix com una economia de ruptura, anticapitalista, que demana un canvi de sistema. És crítica amb l’explotació que pateixen les dones i demana una vida digna per a totes les persones i una defensa de la responsabilitat col·lectiva del sosteniment de la vida. El patriarcat, el classisme, el racisme i l’explotació dels recursos de la natura són estructurals del sistema capitalista. Propostes de futur: 1. Reforçar i potenciar el Mercat Social, des de totes les entitats que treballem per impulsar l’Economia Social i Solidària, incloent iniciatives per tenir en compte les cures. 2. Dignificar i centralitzar les cures. Per saber-ne més, podeu veure la jornada completa aquí.

5) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb l’Economia Feminista?

Conversa amb Matriu

L’economia la formen el conjunt de processos que sostenen la vida. Sense el treball de les dones o sense l’explotació de la natura, entre d’altres, el sistema capitalista no es podria sostenir.

Apunts en poques línies: l’Economia Feminista es defineix com una economia de ruptura, anticapitalista, que demana un canvi de sistema. És crítica amb l’explotació que pateixen les dones i demana una vida digna per a totes les persones i una defensa de la responsabilitat col·lectiva del sosteniment de la vida. El patriarcat, el classisme, el racisme i l’explotació dels recursos de la natura són estructurals del sistema capitalista.

Propostes de futur:
1. Reforçar i potenciar el Mercat Social, des de totes les entitats que treballem per impulsar l’Economia Social i Solidària, incloent iniciatives per tenir en compte les cures.
2. Dignificar i centralitzar les cures.

Per saber-ne més, podeu veure la jornada completa aquí.

6) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb l’alimentació?
Cal avançar, en comú, cap a una transició ecosocial. Cal treballar per l’accés a la terra de proximitat. Apunts en poques línies: per poder caminar cap a una transició agroecològica a la comarca i a Granollers ens fa falta l’accés a la terra de proximitat. Avui en dia una de les dificultats més grans i, sobretot, amb les lleis de l’Estat Espanyol, és el de la propietat privada de la terra, per com s’especula amb la terra i es ven al millor postor. Un exemple és el projecte del parc del motor a l’entorn del circuit. Propostes de futur: 1. Crear un parc agrari per preservar el territori i garantir la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera al municipi, fent-la rendible econòmicament. 2. Desenvolupar, millorar i consolidar els bancs de terres en zones urbanes i periurbanes i incorporar mecanismes facilitadors d’accés a la terra. 3. Crear obradors municipals i potenciar els circuits curts de comercialització com ara les associacions i cooperatives de consum o els mercats locals. 4. Per l’interès i el bé comú, declarar Granollers ciutat lliure de transgènics i ciutat lliure de glifosats. Incorporar la ciutat a aquelles declaracions coherents amb unes polítiques de promoció de la sobirania alimentària i la cura per la terra. Més informació: enllaç a la Taula Rodona.

6) Què té a veure l’Economia Social i Solidària amb l’alimentació?

Cal avançar, en comú, cap a una transició ecosocial. Cal treballar per l’accés a la terra de proximitat.

Apunts en poques línies: per poder caminar cap a una transició agroecològica a la comarca i a Granollers ens fa falta l’accés a la terra de proximitat. Avui en dia una de les dificultats més grans i, sobretot, amb les lleis de l’Estat Espanyol, és el de la propietat privada de la terra, per com s’especula amb la terra i es ven al millor postor. Un exemple és el projecte del parc del motor a l’entorn del circuit.

Propostes de futur:
1. Crear un parc agrari per preservar el territori i garantir la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera al municipi, fent-la rendible econòmicament.
2. Desenvolupar, millorar i consolidar els bancs de terres en zones urbanes i periurbanes i incorporar mecanismes facilitadors d’accés a la terra.
3. Crear obradors municipals i potenciar els circuits curts de comercialització com ara les associacions i cooperatives de consum o els mercats locals.
4. Per l’interès i el bé comú, declarar Granollers ciutat lliure de transgènics i ciutat lliure de glifosats. Incorporar la ciutat a aquelles declaracions coherents amb unes polítiques de promoció de la sobirania alimentària i la cura per la terra.

Més informació: enllaç a la Taula Rodona.