«Abans la gent no preguntava quant valia un jersei, preguntava quant durava. Ara qui ho pregunta això?»

És època de Nadal, època de consum; i tinguem més o menys consciència, tots i totes consumirem molt. Val la pena parar i reflexionar abans de fer-ho.

Amadeu Barbany i Grau és la quarta generació d’un negoci familiar que es remunta al 1895, Barbany Granollers, i també fundador de la botiga Dracs, reconvertida en un espai singular que acull propostes artesanes de proximitat.

“El Nadal cada vegada se centra més en el consum, un consum exagerat, immediat, que ens fa viure en un món volàtil. Tot és molt ràpid i se t’escapa de les mans”, comença reflexionant assegut al pis superior de la botiga Dracs, on durant el curs hi van passant joves estudiants d’institut a qui l’Amadeu intenta apropar l’ideari del consum conscient.

Avui la seva audiència soc jo i, de retruc, vosaltres que llegiu aquesta conversa.

Intentant fugir de les paraules, que sovint només omplen la boca, de què parlem quan parlem de consum conscient?

Quan compres una cosa hi ha d’haver la necessitat, així com ens alimentem i ens vestim, però moltes vegades comprem sense haver fet aquesta reflexió. Quants objectes tenim a casa que vam comprar un dia i ja no els hem fet servir mai o gairebé mai?

També és important preguntar d’on ve i com s’ha fet. Intentar tenir una informació d’aquell producte. I després, buscar-hi algun valor. Jo comprant aquest producte, poso un granet de sorra positiu o negatiu?

Qui ho ha fet, com ho ha fet, per què ho compro i què estic generant fent aquesta compra serien bones preguntes a fer-se abans de consumir.

El consum conscient comença per reduir el consum.

Totalment. Jo tinc un cartell a l’entrada de la botiga que diu alguna cosa del tipus  “Compra menys, compra bé”, i moltes persones se sorprenen que tingui això a la meva pròpia botiga.

Els botiguers a vegades s’enfaden quan dic això, però quan la gent comprava poc, el petit comerç venia molt més. Els grans volums de compra han fet aparèixer multinacionals que es queden gran part del mercat.

El preu és ara mateix un dels factors determinants a l’hora de fer compres.

Abans la gent no preguntava quant valia un jersei, preguntaven quant durava. Ara qui ho pregunta això?

Davant d’un preu barat hem de qüestionar-nos què està passant al medi ambient i a les persones que intervenen en el procés de producció. Jo m’esgarrifo amb el Black Friday. Comprar pel simple fet que és més barat? A la nostra botiga ni tan sols fem rebaixes perquè és incentivar la compra innecessària. S’han generat mil mecanismes perquè això passi.

“No em puc permetre fer consum conscient” és una frase habitual.

No es tracta de gastar més, es tracta de comprar menys. Si estaves acostumat a comprar-te dues samarretes barates, te n’has de comprar una que tingui una garantia. La quantitat ha de deixar de ser un valor a l’hora de consumir. Hi ha un 25% del producte tèxtil que no se l’acaba posant ningú. Llavors potser no t’acaba sortint tan barat.

La noció de barat o car està desdibuixada. Una peça més cara però que et dura molts anys acaba sent més barata que una peça més barata en el cost inicial però que dura menys.

Per descomptat, i això si ho valorem en diners. Cal sumar-hi la satisfacció, que en el consum ràpid és molt més efímera. El resultat final de fer un consum conscient és imbatible

Quan compres un jersei IAIOS*, la satisfacció personal estic segur que és molt més. Comprar ha de ser una experiència més enllà d’un clic. Les botigues fan una funció social, són un espai de relació i on compartir coneixement.

*(la marca insígnia de la botiga Dracs, capitanejada per la Gemma Barbany, que fabrica jerseis en tallers locals a partir de fil reciclat i en homenatge a avis i àvies)

Dins un sistema capitalista, en les decisions que prenem en l’acció de consumir és on tenim potser més incidència per transformar la realitat.

Si ens poséssim d’acord tots a fer un consum conscient, canviem el món en 15 dies! Però el consum conscient és minoritari; aquí a Catalunya no arriba al 7%.

Si els beneficis del consum conscient són evidents, per què ens costa tant?

Perquè no ens creiem a nosaltres mateixos, no estem empoderats ni ens sentim poderosos. Recordo ara el Capità Enciam…

De persones vam passar a ser ciutadans, llavors veïns; de veïns a consumidors, i ara ja som un segment de mercat o un algoritme. O bé, un algoritme decideix qui som nosaltres. La condició de persona la tenim quan prenem decisions per nosaltres mateixos.

Per altra banda, no ens sentim natura. Moltes vegades creiem que hem vingut aquí per controlar-ho tot. Hem aïllat la natura, reduint-la a espais concrets, parcs naturals i altres. Però això són pedaços. Si no ens sentim part, com podem estimar-la i respectar-la?

L’evolució dins un sistema capitalista ens ha dut a l’individualisme, no ens preocupa allò col·lectiu.

Som autosuficients i ens sentim tranquils i forts des de la individualitat. Creiem que no ens necessitem, equivocadament.

Hi ha un estudi de fa anys que analitzava els espais de relació social i concloia que abans ens relacionàvem i ens sentíem com a casa en el barri, després va passar a la plaça, després al veïnat, al bloc de pisos, més endavant al replà, fins arribar a dins de casa i ara ja la gent es sent com a casa al cotxe, davant la tele o davant la pantalla del mòbil, en la individualitat.

Tinc una filla que viu al Senegal i al principi quan anava allà, hi anava amb la mentalitat de que jo els podria ajudar i de quina manera fer-ho. Qui m’han ajudat són ells a mi, a veure les coses des d’una altra perspectiva i que hi ha altres maneres de viure fora del capitalisme europeu. Allà em vaig adonar que la comunitat és essencial per la supervivència de les persones. Allà no tenen el jo individual, el jo és de comunitat.

Tot i així, aquí s’intueix un progrés cap a un consum amb més valors.

Cada vegada hi ha més consciència, tot i que anem a poc a poc i s’ha de fer molta pedagogia; però jo tinc esperança i crec que les grans multinacionals al final no podran existir, aquest sistema que tenen col·lapsarà.

El feix d’esperança jo el tinc en les noves generacions. El principal client dels jerseis IAIOS són joves de 25 a 35 anys, i són militants i propagadors d’aquests valors i manera de fer. Potser estic una mica esbiaixat amb el meu optimisme perquè aquí a la botiga m’envolto de persones que treballen per generar un canvi. Per a mi és un regal estar en aquesta botiga, aprenc molt de la gent que hi ve.

I en el col·lectiu de comerciants, hi ha un canvi d’enfocament?

Sempre dic que als botiguers ens han enganyat. Tots teníem el nostre estil i manera de fer però ens van posar en una autopista i ens van fer creure que havíem de seguir una direcció, i un cop allà ens trobem amb uns grans camions que no ens deixen veure i nosaltres darrere, seguint aquests camions que ens han portat a l’abisme.

Hem de recuperar l’essència, els nostres valors.

Andrea Lizana

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s