Si hom està atent a les darreres notícies no se li escaparà que darrerament sembla que de cop i volta quelcom ha deixat de funcionar. El preu dels subministraments com l’electricitat i els combustibles puja sense parar, les notícies de tensió de matèries primeres es van succeint, ara alguns metalls, ara els semiconductors dels microxips, ara manca aquest o aquell producte. Hi ha també soroll de sabres entre Estats Units i Rússia per uns gasoductes; en la ruleta de l’emergència climàtica enguany ens ha tocat sequera, etcètera.
Tot plegat és conjuntural, ens expliquen; el boc expiatori és la pandèmia de la COVID-19, ja sigui per l’aturada de l’activitat industrial, ja sigui pel repunt del post-confinament o ja sigui per qualsevol excusa geopolítica (Xina, Rússia, etc.).
El cert, però, és que un possible col·lapse al voltant d’aquesta dècada ja està predit des de l’any 1972 per la millor ciència disponible en aquell moment.
Fa 50 anys, el Club de Roma i el MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) van publicar el que és al meu parer un dels estudis científics més importants de la història. La Dra. Donella Meadows, el seu marit i un equip internacional i pluridiscipinari de fins a 17 científics van elaborar l’informe i el llibre titulats Els límits del creixement. En ells es modelitzaven a través d’un nombre ingent de dades i una metodologia força nova per a l’època, com era la dinàmica de sistemes, les tendències mundials fins l’any 2100. (vegeu gràfic).
Adaptació del gràfic de l’escenari principal de The limits of growth, Meadows et al. (1972)
En el seu escenari principal es preveu un col·lapse dramàtic en la disponibilitat de recursos, el menjar per càpita i la producció industrial al voltant d’aquesta mateixa dècada.
Donada la talla dels científics i la influència dels editors, l’Informe Meadows, com també es coneix Els límits del creixement, no va passar desapercebut de cap manera a la dècada dels 70 i va patir crítiques furibundes de múltiples bandes; se l’acusà de manca de rigor, de cercar un nou ordre mundial (especialment al Club de Roma), d’estar en contra del progrés, de roig o comunista per la seva crítica al creixement i fins i tot d’heretge per estar en contra de la frase bíblica de «creixeu i multipliqueu-vos».
El cert, però, és que el model World 3 (el model matemàtic que es va fer servir) ha estat revisat i contrastat amb les dades reals pels propis autors i d’altres científics el 1992, el 2004, el 2012 i el 2020. I en totes les ocasions les dades reals s’han aproximat molt als models. Però no només això, des del principi i en totes les seves revisions, els autors han fet propostes de solució per equilibrar el model, però totes elles passen per abandonar la via del creixement en favor d’una economia estacionària i un canvi cap a models de societat més simples, més frugals.
Fa 50 anys que l’Informe Meadows ens va advertir que no és possible créixer infinitament en un planeta finit i que si es continuava amb aquesta tendència la humanitat estava abocada al col·lapse en la primera meitat del segle XXI. Fins a dia d’avui s’han fet molt pocs canvis i ara queda molt poc temps per fer aquesta transició. Igual que Primavera Silenciosa va inaugurar l’ecologisme, Els límits del Creixement hi van aportar base científica i matemàtica i són les bases teòriques del que ha de ser la transició ecosocial. És per això que mereixen difusió en el seu 50è aniversari.
Oriol Guinart
Membre de Granollers en Transició (GenT)
és lou 