30 anys lluitant contra el Quart Cinturó

Ara fa 30 anys naixia la Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC), una plataforma promoguda per l’Associació en Defensa de la Natura-ADENC, que aglutinava el moviment opositor al Quart Cinturó. El Quart Cinturó (4C) era un projecte de gran envergadura del “desarrollismo franquista” dels anys 60 que consistia en unir, per autovia, Vilafranca del Penedès i Sant Celoni, travessant el terç nord de la Plana del Vallès. Durant aquests 30 anys han estat moltes les mobilitzacions de la CCQC, sobretot les manifestacions massives a totes les capital del Vallès i a Abrera, al Baix Llobregat.

Repassem la incidència que ha tingut la pressió popular:

-el Ministerio de Transportes ha descartat els trams Vilafranca-Abrera i la Roca del Vallès-Sant Celoni. Només han construït, i encara no del tot, el tram Abrera-Terrassa, començat el 2007 amb un estudi informatiu de 1997. 

-el tram Terrassa-Granollers no té ni els estudis previs superats; l’estudi informatiu va quedar caducat el 2012 sense arribar-lo a treure a informació pública i també ha caducat l’estudi ambiental.

Li  demanem a Toni Altaió, portaveu de l’ADENC i durant anys portaveu de la CCQC, que ho valori i que ens faci un pronòstic de futur.

Toni, com valores l’estat actual del 4C i diga’ns, és segur que el tram Terrassa-Granollers no es construirà?

Com a mínim la campanya ha ajudat que el projecte no tirés endavant, tot i el tram Abrera-Terrassa. És molt difícil d’assegurar que no es construirà el tram Terrassa-Granollers, però la tramitació és molt llarga abans d’arribar a la construcció (estudi informatiu, posterior aprovació, redacció del projecte executiu, posterior aprovació, dotació de recursos econòmics, etc.).

Són vigents els arguments perquè no es construeixi el 4C tres dècades després?

De fet, els criteris que defensàvem l’any 1992 i que semblaven propis d’una minoria -per exemple, la necessitat d’una major quota d’ús del transport públic amb una bona dotació de transports- fins i tot els defensors del 4C els reconeixen ara. L’ADENC ja proposava una reformulació significativa de la mobilitat en vehicle privat -un model que ens porta cap a un escenari d’una major dependència externa i sobretot de majors conseqüències ambientals derivades del canvi climàtic-; i això ja no hi ha pràcticament ningú que ho discuteixi; en aquest sentit, com a societat hem avançat. També vam posar sobre la taula uns criteris per preservar la biodiversitat a l’àmbit del Vallès, que vol dir mantenir l’activitat agrària, per sobirania alimentària amb reducció de la petjada de carboni dels aliments que consumim, i protecció dels nostres entorns urbans. Diversos escenaris que el 1992 semblaven propis de quatre il·luminats, ara tenen  una major dimensió pública.

Ah, sí?

Sí, i s’ha produït una gran paradoxa; les Nacions Unides, la UE, l’administració de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments han declarat l’estat d’emergència climàtica, però ara cal que apliquin la coherència que demanen a la ciutadania a l’hora de tirar endavant projectes, i que responguin amb criteris de sostenibilitat no només econòmica sinó ambiental quan programin les seves actuacions. Ara mateix, no té cap sentit continuar invertint diner públic -cada cop més escàs- en infraestructures de mobilitat per al vehicle privat. Cal intentar vertebrar una veritable xarxa de transport col·lectiu a la comarca del Vallès -tren i autobusos- i introduir elements de gestió que afavoreixin una major ocupació del vehicle privat -ara és d’1,1 i si passés a 1,5 estaríem traient el 50% de vehicles- i prioritzar que hi hagi un corredor ferroviari mediterrani per a transport de mercaderies. 

Com valores la tasca duta a terme per la CCQC durant aquests trenta anys?

Diria que la campanya ha demostrat la seva solvència tècnica i jurídica a l’hora d’analitzar el projecte del 4C i proposar alternatives de tot tipus (en qüestions de mobilitat, planificació territorial, preservació d’espai, conservació de la connectivitat entre espais naturals…). Hem aconseguit això gràcies a aquesta argumentació tècnica i jurídica que hem estat desenvolupant i en la qual ens hem estat formant i gràcies també a tota l’acció de divulgació i de difusió que hem fet dels objectius de la campanya. No deixem de ser un grup de pressió com molts altres que existeixen en diferents àmbits, però som un agent més que creiem que és indispensable en la resolució d’aquest conflicte que podem dir que és pràcticament històric i que pretenem que, d’una vegada per totes, sigui un projecte abandonat per l’administració de l’Estat. 

Actes de commemoració dels 30 anys de la CCQC

Amb motiu dels 30 anys de la campanya contra el 4C i de defensa del territori del Vallès, s’han organitzat diversos actes, que recollim a continuació: 

Dijous 5 de maig, al Centre Cultural de Marata, es va fer la xerrada Afectació al territori i la biodiversitat de les grans infraestructures, una breu història de la lluita contra el Quart Cinturó, a càrrec de membres de la plataforma. A més, es va analitzar l’impacte d’infraestructures com el 4C sobre la biodiversitat i en la planificació del territori: Sandra Saura, professora d’ecologia de la UAB i investigadora del CREAF, va fer la ponència Territori, boscos, agricultura i biodiversitat, i l’exdirector general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Ferran Miralles, va parlar sobre Territori i infraestructures des del vessant social, mediambiental, agrari i econòmic.

Dijous 12 de maig, a Sabadell, al Casal Pere Quart, Joan Buades, investigador crític en clima i globalització, i M. Eulàlia Parés, investigadora en qualitat de l’aire, van parlar sobre energia, canvi climàtic i contaminació atmosfèrica, aspectes que tenen incidència en la planificació d’escenaris de futur. 

Diumenge 15 de maig, a Sentmenat, es va organitzar una sortida per visitar diferents espais que podien ser afectats pel 4C, es van analitzar els motius d’oposició al 4C i les propostes que ha plantejat durant tot aquest temps la campanya. 

Finalment, el diumenge 29 de maig, a les 10 h, a Can Deu, a Sabadell, es farà un gran acte lúdic per celebrar els 30 anys. De fet, el 29 de maig farà 28 anys justos que es va fer allà mateix una de les primeres grans manifestacions en contra del 4C.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s