La conca del Besòs ha sofert moltes transformacions en els darrers anys. Hem perdut la meitat de la superfície de la llera del riu. En primer lloc, perquè hem passat de no tenir pràcticament indústria als anys 70 a tenir avui 4.000 indústries potencialment contaminants, a part de totes les indústries de distribució. En segon lloc, perquè la població ha crescut: el 1900 hi havia 78.000 habitants a tota la conca, i ara som 1.100.000 habitants. Ens hem multiplicat per pràcticament 14. És a dir, necessitàvem espai i hem anat ocupant i reduint el riu. A més, abans dels anys 90, tant els habitatges com la indústria abocaven les aigües residuals directament al riu, sense tractar.
Aquesta pèrdua d’espai vital del riu així com l’abocament d’aigües residuals van fer del riu Besòs un dels més contaminats d’Europa. Per tal que aquest riu recuperés a poc a poc qualitat mediambiental va ser crucial la tasca duta a terme pel Consorci del Besòs Tordera, un ens constituït actualment per 64 ajuntaments. De fet, la recuperació de la qualitat de les aigües superficials ha estat possible gràcies a la construcció de sistemes de sanejament: col·lectors i depuradores que a cada segon depuren 1,3 m3 i produeixen 6 tones de fang. D’aquesta manera s’ha propiciat el retorn de la vida als nostres rius.
Un bioindicador de la recuperació de les aigües fluvials és la presència de macroinvertebrats, de vegetació de ribera i, a dalt de tot, hi ha la llúdriga, un animal d’uns 10 kg, a qui agrada l’aigua neta, que consumeix una gran quantitat d’energia (pot menjar entre un 8 i un 10 % del seu pes al dia), normalment nocturn, i que fa notables canvis d’ubicació. L’any 1900 la llúdriga era per tot Catalunya, però als anys 90, que va ser el moment més crític, es calcula que tan sols en van quedar 10 femelles reproductores, refugiades a la Noguera. No cal dir que aquesta reducció dràstica anava lligada a la contaminació. Una foto feta el 6 de juny de 2014 de matinada al riu Tenes al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana certificava el retorn de la llúdriga a la conca del Besòs després que l’elevada contaminació dels rius l’hagués fet desaparèixer de la conca 40 anys enrere. La presència de la llúdriga, doncs, era una prova de la millora aconseguida en la qualitat de les aigües. Tot i això, però, la densitat de la llúdriga actualment és molt baixa a la conca –10 exemplars al Besòs i 25 a la Tordera– i cal continuar treballant per garantir la qualitat de les aigües i, així, la continuïtat i expansió de la llúdriga a la nostra comarca. Agressions recents com, per exemple, l’abocament al riu Besòs l’any 2019 produït per un incendi d’una planta de reciclatge o el fet que hi hagi qui encara llença indiscriminadament tovalloletes, oli o medicaments pel desguàs es carreguen tota la feina feta fins ara.
Si sou dels que heu vist una llúdriga al Besòs (compte que molts la confonen amb el bisó americà, espècie invasora!), considereu-vos uns afortunats; són animals esquius dels quals, a més, encara n’hi ha pocs exemplars. 40 anys enrere, el Besòs no només era un riu brut; era també un riu mort. S’ha treballat per tenir un riu net; a banda de net volem que sigui un riu viu.
Equip És l’ou
Aquest article es basa en bona part en la ponència del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers “Transformacions recents del riu Tenes i de la conca del Besòs: de la bromera a la llúdriga”, a càrrec de Manel Isnard, responsable de medi fluvial del Consorci Besòs Tordera.
és lou 