Durant el mes de setembre es celebra la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible. Tota una setmana dedicada a un tema cada vegada més necessari, però que no generarà grans canvis.
Granollers Pedala fa anys que treballa per aconseguir acció real en el progrés cap a una mobilitat sostenible.
Montse Cucurull n’és la nova presidenta. Fa servir la bicicleta per anar a treballar a l’escola Salvador Espriu d’on és professora des de fa anys. La compra i el turisme també són activitats a les que ha sumat la bicicleta.
L’acció de l’administració pública, a tots els nivells, no correspon amb l’evident urgència d’una mobilitat sostenible. Per què costa tant que hi apostin?
A la nostra societat està molt normalitzat tenir com a mínim un cotxe per unitat familiar (sovint en són més) i hi ha molts interessos perquè això continuï sent així. Tot el que gira al voltant de l’automòbil mou molts diners, la publicitat està molt ben pensada i s’esforça per transmetre’ns que tenir cotxe ens fa lliures, poderosos, seductors i que el vehicle privat és necessari.
És evident que l’Administració Pública ha d’apostar per una mobilitat sostenible i fa passos de pardal en aquest sentit, però no fa apostes prou valentes. Actuar amb més contundència comportaria plantar cara al sistema establert i renunciar a fonts d’ingressos econòmics. A més, fer una aposta de canvi per una mobilitat més sostenible, també suposaria haver-se d’enfrontar a una part de l’opinió pública.
El que està clar és que l’Administració ha d’avançar, per una banda, millorant el transport públic i, per l’altra, creant infraestructures que permetin moure’s de manera segura en bicicleta i incentivant-ne l’ús. Quan això es produeixi tindrem l’eina que ajudarà a minimitzar l’ús del vehicle privat.
Hi ha persones que s’animarien a fer desplaçaments habituals en bicicleta però no ho fan. Quins factors podrien potenciar-ne l’ús?
El desplegament d’una xarxa segura de carrils bici prou extensa que permetés desplaçar-se de Nord a Sud i d’Est a Oest de manera fàcil i pràctica. La creació d’aparcaments segurs al costat dels habitatges, dels llocs de treball, de les estacions de tren, d’autobús, a les zones d’oci, als centres educatius, als equipaments esportius… També es podrien incentivar les empreses, de manera que rebessin alguna compensació per disposar d’una flota de bicicletes per als treballadors. En general convé tenir les bicicletes més a l’abast per tal que es converteixin en un mitjà habitual de desplaçament. Alhora cal millorar el transport públic, sobretot trens, i habilitar-los per poder tansportar de manera adequada la bicicleta i poder combinar tren i bici en els desplaçaments llargs.
Per altra banda, s’hauria de canviar la visió que sovint es té que només pot anar en bici qui està en forma o fa esport; la bicicleta ens ajudarà, sens dubte, a tenir cura de la nostra salut, i ha de poder arribar a tothom. Hi ha molts tipus de bicicletes i cal trobar l’adient per a cadascú, pedalant o bé com a passatger. Cal posar els mitjans perquè desplaçar-se en bici es converteixi en una opció que ens suposi més avantatges que fer-ho en cotxe privat.
Quin paper juguen les escoles en el desenvolupament d’una mobilitat sostenible i una societat conscienciada en aquest aspecte?
Tots els membres de la comunitat educativa juguem un paper important.
Des de l’escola cal impulsar la sostenibilitat i educar els alumnes per fer front a les necessitats socials i ambientals actuals. Per tal que aquest treball doni els seus fruits cal treballar conjuntament amb les famílies i, d’entrada, comptar amb el suport dels governs municipals per avançar i crear rutes que facin possible aquest tipus de mobilitat.
Un exemple de bona pràctica que tenim a prop és el desplaçament cap a l’escola en Bici-bús, en el qual nens i nenes van a l’escola en grup, acompanyats per adults seguint un itinerari amb diverses parades on afegir-se. Aquesta iniciativa ha tingut molt èxit a Vic i a Sant Julià de Vilatorta i s’ha anat estenent a altres municipis, entre aquests Granollers.
Un altre bon exemple és el Projecte Mobilitat i Pedals, elaborat per la Comissió d’Educació de Granollers Pedala. Aquest projecte es porta a terme en diverses sessions a l’etapa de cicle superior d’Educació Primària i a l’Educació Secundària. Algunes sessions són teòriques, es porten a terme dins l’aula i es treballen continguts teòrics sobre moblilitat en general, comparant l’impacte de les diverses opcions, i tractant aspectes concrets sobre la bicicleta. D’altres sessions són pràctiques i es realitzen al pati i al carrer, per tal d’aprendre a circular en bicicleta de manera segura.
Quins són els propòsits de Granollers Pedala pel nou curs?
Treballar per aconseguir el desplegament d’una xarxa ciclable a Granollers i conurbació; dinamitzar i ampliar el col·lectiu d’usuaris de bicicleta; continuar amb els projectes educatius iniciats; seguir donant servei a col·lectius més vulnerables, com la gent gran o amb diversitat funcional, amb el programa EBSE (en bici sense edat); avançar en el servei de ciclologística; organitzar pedalades populars temàtiques.
Les tasques que portem a terme a Granollers Pedala ens parlen de present, i també ens parlen de futur. D’un futur curós amb un desenvolupament sostenible del nostre planeta i afavoridor de la salut física i mental de les persones.
és lou 