Fira ‘Lliga’t a la Terra’ 2018

Aquest 21 d’abril passat es va celebrar la novena edició de la Fira «Lliga’t a la Terra», a la Fàbrica, a Santa Eulàlia de Ronçana. Malgrat la xafogor, que convidava més a anar a la platja, centenars de persones van passejar per les parades que oferien aliments frescos de proximitat, llavors i plantes. El més important per a moltes va ser tornar a casa amb el seu planter de varietats antigues per poder encetar l’hort d’estiu amb bon peu. Per a molts hortolans de la comarca aquesta fira ja és una cita imprescindible.

La fira va néixer el 2010 amb la voluntat de difondre la feina de Llavors Orientals i la recuperació de varietats antigues d’hortalisses de la zona, i això segueix essent l’eix de la fira. L’associació s’encarrega de reproduir les llavors que després es passen als planteristes professionals perquè subministrin el planter a la fira. A més, enguany, s’ha pogut ampliar la gamma de varietats i s’ha ofert, a part de les tradicionals tomaqueres (deu varietats d’amanir i sis de penjar), dues varietats de pebroteres, una d’alberginiera, una de carbassonera i una de porro; totes de provinença local.

Des de la introducció, l’any passat, de les comandes a través de la pàgina web, el procés de preparació dels milers de planters s’ha anat quasi professionalitzant. Gràcies a l’equip de voluntàries que preparen totes les comandes el dia abans, els hortolans ara poden arribar tranquils a la fira, sabent que ja tenen reservades les varietats i la quantitat que en necessiten, i no es fan les llargues cues davant de la parada que s’havien viscut durant edicions anteriors.

Una vegada recollit el planter, a la fira es van fer activitats diverses programades durant tot el dia d’entreteniment i de formació per als assistents, com ara visites guiades a l’hort de l’Espelt (hort comunitari gestionat per alguns membres de Llavors Orientals), xerrades i tallers, una exposició de «jardí comestible», un dinar popular, i, com a cloenda, un recital de poesia i música que va tenir molt bona rebuda.

Així doncs, any rere any, el grup de Llavors Orientals aporta el seu gra de sorra a la conservació del patrimoni agrícola, i fa que un públic cada vegada més ampli pugui conèixer i, encara millor, conrear aquestes varietats d’alta qualitat que molt rarament es troben a les botigues. Això sí, la feina més important és no només conrear-les una temporada, sinó que cadascú reprodueixi, guardi i torni a sembrar aquestes llavors. Ens veiem, doncs, al mateix lloc al juliol amb motiu de la Fira del Tomàquet –no us la perdeu–, i que s’escampin les llavors.

Llavors Orientals

Anuncios

Trobada d’iniciatives de Transició 2018

Per anar bastint, entre tots i totes, aquesta transformació ecosocial per què treballem els moviments en transició, cal fer comunitat. A banda de fer-ne en el nostre entorn més immediat, cal que les diferents iniciatives en transició també fem comunitat entre nosaltres. Això és el que va passar a la Trobada d’Iniciatives de Transició 2018, organitzada per la Red en Transición (REdT).

Els dies 20-21 de gener ens vam aplegar a Valls gent de les iniciatives de Vilanova i la Geltrú, Reus, Valls, Cardedeu, Granollers, Ecoaldea UCM, Segovia, Jaén i Butroi Bizirik, i membres de la REdT. La trobada va servir, sobretot, per aprofundir en el coneixement mutu i per treballar, conjuntament, qüestions com ara com potenciar la col·laboració entre iniciatives, el paper de la RedT, etc. A la trobada, no hi va faltar ni el bon menjar (gràcies a Can Pipirimosca, centre neuràlgic de la trobada), ni les dinàmiques, ni la festa.

Per a GenT la trobada va suposar un espai d’intercanvi d’idees i d’aprenentatge. Els companys de Butroi Bizirik ens van explicar que han aconseguit, entre altres fites, que els restaurants de la zona serveixin aigua de l’aixeta en els menús del dia. Amb l’Ecoaldea Universidad Complutense de Madrid (2015) vam conèixer una iniciativa que vol provocar un canvi real a la universitat en termes d’ecofeminisme, respecte animal, etc. Transició Vilanova i la Geltrú van parlar-nos de la turuta, una moneda social que fins i tot ha aconseguit introduir-se en els pressupostos de l’Ajuntament. Cardedeu en Transició ens van fer cinc cèntims d’activitats que ja fa temps que estan en marxa (espais comestibles de gestió comunitària, mapa col·laboratiu de consum responsable de la comarca, etc.) i de noves propostes (la Bibliocleta, espai de cessió i reparació de bicis). Jaén en Transición ens van explicar que treballen, amb altres iniciatives del sud, en la campanya Andalucía resiliente, i que tenen ben clar que “Decrecimiento is coming” (n’han fet samarretes!). Entre els seus projectes, ens expliquen el de l’olla común, amb aquestes mateixes paraules: “Lo que sobre en tu puchero, compártelo con el mundo entero”. Segovia en Transición, de creació recent, ens va contagiar del tot estar per fer i tot és possible. Com Segovia, Reus i Valls han començat a fer els primers passos el 2017, i ens van explicar com el documental Demain els va servir de revulsiu; n’és una prova el projecte d’hort urbà que Valls en Transició i Increïble Comestible Valls ja han engegat en un solar en ple centre de la ciutat.

Aquells que vulgueu saber-ne una mica més, de la trobada, podeu llegir la Crónica del Encuentro de Iniciativas de Transición 2018 que han fet els companys de la RedT. Val la pena!

Granollers en Transició – GenT

Reflexions sobre la COP 23

La darrera cimera del clima, la COP 23, es va celebrar el passat noviembre a la ciutat de Bonn (Alemanya), però en realitat la presidencia corresponia a les Illes Fiji, un dels països que més patirà els efectes del canvi climàtic, tot i ser dels que menys contribueixen a l’escalfament global. De fet, aquesta és una contradicció -i una constatació- que es ve posant de manifest cada vegada més: són els països i les zones més baixes de cota, però a l’hora més vulnerables i amb menys recursos i menys capacitat de reacció, els que patiran més els efectes del canvi climàtic, tot i que sovint són els que menys contribueixen a generar-lo.

Pujada del nivell del mar i dels rius, pluges torrencials i inundacions, sequeres, tsunamis, huracans i ciclons… fenomens meteorologics extrems que provoquen l’evacuació temporal o la marxa definitiva dels habitants d’una zona determinada convertint-los en refugiats climàtics que afegeixen la seva tragedia a la dels milions de persones refugiades que per unes i altres causes, sempre alienes, es veuen obligades a marxar del seu país en una fugida que no troba una bona acollida (a vegades ni tan sols troba acollida) per part dels governs, tot i la bona voluntat de la societat acollidora.

De fet, un dels aspectes destacats d’aquesta darrera cimera és, segons el director de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya Salvador Samitier, la redacció del document “Losses and Damanges” (Pèrdues i danys) que te l’objectiu de recollir i fiscalitzar la responsabilitat dels països més generadors d’emissions respecte als menys generadors, però que, per contra, més pateixen els efectes del canvi climàtic.

Un altre dels punts que destaca Samitier d’aquesta cimera és la redacció del full de ruta que ha de definir el què i el com del compliment dels Acords de París, sobretot després de l’afebliment del compromís de la Xina a partir de la retirada del govern Trump i la represa del lideratge per part del president francès Macron, que vol recuperar -i sembla que ho està aconseguint- el Compromís xinès.

Recordem que els Acords de París marcaven com a objectiu principal reduir les emissions com a part del mètode per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle i situar l’escalfament global per sota dels 2 graus l’any 2100, i si és possible, de l’1,5 graus, que representaría l’índex de les èpoques preindustrials.

I en mig dels grans acords més o menys concrets, i de la creació d’aliances per afavorir les energies netes com la liderada pel Regne Unit per eliminar la producció de carbó i tancar-ne les instal·lacions, en aquesta cimera també va sorgir una iniciativa des de baix, des de les ciutats, que de fet, és on es generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Es tracta d’un acord en el que noranta de les  ciutats més importants del món -entre les que hi ha Barcelona- s’han compromès a desenvolupar i començar abans del 2020 a implementar plans d’acció per fer front al canvi climàtic i reduir les emissions. Unes emissions que de nou són avaluades en el proper informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que s’espera es presenti aquest any i les conclusions del qual serviran de punt de partida a la COP 24 que s’ha de celebrar el desembre del 2018 a Polonia.

Miriam Viaplana – Món Sostenible

Nadal, consum conscient i transformació social

Ja ens trobem immersos en les festes nadalenques, els dinars familiars, les llumetes als carrers, les vacances dels més petits i els regals, però també el consum pel consum, les compres per impuls, els Black Fridays, els descomptes i les ofertes.

La nostra societat està fonamentada en el creixement continuat i exponencial de la producció, venda i consum de productes, sense tenir en compte l’impacte d’aquest creixement en el medi ambient o en les persones. Per les festes de Nadal aquest consumisme arriba al seu màxim exponent, amb els anuncis de televisió, els catàlegs, els aparadors, etcètera, i agafa com a objectiu, sobretot, els infants.

Com a contrabalanç al consumisme sense mesura i sense raonament que la societat impulsa han sorgit molts moviments de decreixement, de reflexió i de minimització del consum, com poden ser el moviment minimalista, el de residu zero o el consum conscient. Aquests moviments tenen en comú una reflexió constant sobre els nostres hàbits, el nostre consum i l’ús que fem dels recursos.

En aquestes èpoques de festes, els consumidors hem d’assumir el nostre paper en l’engranatge productiu; com a receptors finals dels productes tenim el poder per a decidir a quin tipus de productors donem suport, quin impacte volem que tinguin les nostres accions i quins valors volem transmetre a les noves generacions. Com diuen en anglès, votem amb els nostres diners.

Per això, el Nadal i els Reis ens donen una gran oportunitat de transmetre aquests valors, a través de l’exemple, de l’ensenyança i de la guia dels infants del nostre voltant. Com a pares i mares, però també com a familiars i amics, hem de treballar amb els nens i nenes perquè aprenguin a ser conscients de les seves decisions, a raonar-les i a valorar els valors implícits en les joguines, els materials, la seva producció, els residus que genera i l’impacte social que produeix. D’aquesta forma, crearem una societat més justa i més sostenible.

Com nosaltres diem, que canviant com criem canviarem com vivim, i hi podem afegir que canviant com consumim podem transformar la nostra societat.

Laia Costa – Nonaina

El moviment en Transició. El cas de Cardedeu

El moviment en Transició al poble de Cardedeu va fer les seves primeres passes els anys 2011 i 2012, quan a la Biblioteca Municipal es van passar els coneguts documentals In Transition i In Transition 2.0, presentats per Juan del Río, i que van tenir una assistència de públic força bona, tenint en compte el desconeixement del tema. L’any següent, la tardor del 2013, va començar a constituir-se el que actualment és Cardedeu en Transició (CenT), sorgit arran de les inquietuds d’un grup de persones al voltant del pic dels combustibles fòssils, el canvi climàtic i les possibles alternatives sociocomunitàries per fer-los front. Els primers mesos van dedicar-se a definir la visió i els objectius del grup, i també es va decidir muntar un seguit d’activitats de difusió i conscienciació entre les quals, al llarg d’aquests quatre anys, han destacat especialment els Berenars de Transició, on s’han tractat temes com l’energia, l’alimentació, el consum responsable, les monedes socials, l’obsolescència programada, etc. De fet, tot just s’acaba de celebrar el 23è d’aquests berenars, sobre habitatge ecosocial. D’altra banda, CenT ha impulsat altres iniciatives com ara un cicle de cinema, un mapa de consum responsable d’abast gairebé comarcal i un altre de “collites gratuïtes” al poble (ambdós els podeu consultar al web de CenT), una col·laboració amb els instituts del poble per muntar-hi un petit hort permacultural, etc.

Però no tot el moviment de Transició al poble ha anat lligat només a CenT. Cal destacar també les diverses edicions del Curs de Transició que se celebra periòdicament a l’escola d’autosuficiència EsBioesfera; el sorgiment a la primavera de 2016 del grup Cardedeu Comestible, que ha organitzat un seguit de plantades per crear espais comestibles de gestió comunitària; les activitats del grup A Cardedeu en bici i a peu, que defensa un model de mobilitat basat en l’ús de la bicicleta, o els estrets vincles que el moviment de Transició cardedeuenc manté amb l’associació De Gota en Gota, que desenvolupa la seva activitat a la zona del Baix Montseny i treballa sobretot les formes d’economia alternativa (moneda social, cooperativisme, etc.).

No cal dir que hi ha un munt de feina per fer, però el moviment de Transició de Cardedeu ha fet grans passes endavant aquests últims anys (encara que només sigui des del punt de vista de la conscienciació) i s’ha creat una certa fama, potser de forma un pèl immerescuda, a la resta de Catalunya i de l’Estat.

Cardedeu en Transició

Fil a l’agulla per reduir el trànsit al cor del Montseny

250 vehicles cada hora els caps de setmana de tardor a Santa Fe semblen una exageració, sobretot si es té present que en aquest paratge del Parc Natural del Montseny tan freqüentat hi ha 3 aparcaments amb capacitat total per a 200 vehicles. Quan els aparcaments estan plens, es poden veure nombrosos cotxes aparcats als vorals i als camins, que generen riscos, incomoditats i certa degradació del terreny.

Ens agrada caminar pel Montseny, anar-hi a buscar bolets i altres productes propis de la tardor. Quan hi nevi, ens agradarà anar-hi a trepitjar neu en família, però no es pot massificar la muntanya, perquè ella mateixa i els seus habitants se’n ressentiran.

En aquest sentit, ens sembla interessant la iniciativa que ha pres la Diputació de Barcelona d’assajar un sistema de transport públic per als caps de setmana. Dos autobusos uneixen l’estació de Renfe de Sant Celoni, en hores d’arribada i sortida de trens procedents de Girona i Barcelona, amb un aparcament per a 500 vehicles que la Diputació ha habilitat a Campins, i aquest aparcament amb la Vall de Santa Fe. Els autobusos són gratuïts i tenen una freqüència de 30 minuts. El primer cap de setmana, la prova pilot no es va poder fer completa perquè les pluges intenses dels dies anteriors havien inhabilitat el nou aparcament, però el segon cap de setmana d’assaig, 400 persones van utilitzar el servei. El diumenge, amb 300 persones –120 des de l’estació de Sant Celoni i 180 des de l’aparcament de Campins–, va ser el dia de més utilització.

La Diputació de Barcelona avaluarà el resultat de la prova pilot amb la intenció d’implantar de manera indefinida transport públic els caps de setmana en aquest accés al Parc Natural del Montseny, el més utilitzat, i valorar la possibilitat d’establir-ne també als altres accessos.

Us imagineu poder anar, per exemple, des de Granollers fins a Sant Fe del Montseny en tren i bus en poc més d’una hora? Ja ho deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

Equip Éslou

La Magrana Vallesana, a la trobada de la Red de ciudades por la agroecología

Tornem de València, de la primera trobada de la Red de ciudades por la agroecología, que s’ha celebrat dintre de les Jornades sobre governança en les polítiques alimentàries locals. Insistint, recalcant, reflexionant entorn de l’alimentació, que ens nodreix, ens cuida i ens cura, que és un dret fonamental de les persones.

El sistema agroalimentari, industrial i globalitzat, s’allunya bastant d’aquesta definició; amb forta dependència del petroli, provoca la pèrdua de biodiversitat silvestre i cultivada, de sòl fèrtil, i la progressiva desaparició dels pagesos i les pageses i, per postres, condueix a importants problemes globals associats a la dieta: d’una banda, obesitat; de l’altra, persones que passen gana, mentre aproximadament el 35% dels aliments van directament a les escombraries.

Davant d’aquesta situació, l’agroecologia sorgeix com una proposta de futur per a la construcció de sistemes alimentaris locals, basats en la proximitat, en les pràctiques respectuoses amb el medi ambient, en l’equitat social amb la millora de l’accés a aliments frescos, sostenibles i de qualitat, a recuperar el protagonisme del sector productor en el proveïment d’aliments i a equilibrar les relacions entre el món rural i el món urbà.

La Red de Ciudades por la Agroecología pretén involucrar les ciutats, sobretot les mitjanes i grans, que aglutinen bona part de la població i que, alhora, necessiten avançar cap a una major ruralització, posant més cura en el model alimentari que promouen.

Aquesta jornada inaugural ha comptat amb la presència de 18 delegacions de l’estat, que han portat al debat tant els representants polítics i tècnics dels ajuntaments com els propis productors, entitats de la societat civil i experts en agroecologia.

A la Magrana Vallesana, integrant de la delegació de Granollers, formar part d’aquestes trobades ens ajuda a intercanviar experiències i fer xarxa amb persones i projectes provinents de molts diferents àmbits i territoris: productores, comercialitzadores, impulsores d’iniciatives socials, educatives o de sensibilització, membres de projectes i xarxes internacionals.

Vaja, que com fa una bona alimentació ecològica i de proximitat, trobades com aquesta ens nodreixen per dintre i per fora.

Associació de consumidors i productors La Magrana Vallesana

GenT presenta el 2n Cicle de Cinema en Transició

Després de l’èxit de la primera edició, aquest octubre tindrà lloc el 2n Cicle de Cinema en Transició, amb el títol “No m’expliquis pel·lícules; actua”. El cicle, organitzat per Granollers en Transició (GenT), col·lectiu que, des de 2014, treballa per construir un model de ciutat amb un sistema energètic més sostenible, i amb la col·laboració de l’Associació Cultural i el restaurant-llibreria Anònims, presentarà tres pel·lícules que combinen l’entreteniment i la denúncia. L’objectiu del cicle és reflexionar sobre l’actual situació mundial, plantejar els reptes que es presenten i motivar el públic a passar a l’acció i a participar de pràctiques més sostenibles i respectuoses amb el nostre entorn i més justes socialment.

La primera pel·lícula que es projectarà, diumenge 8 d’octubre, a les 17 h, al Centre Cultural, és Wall-e, una emocionant aventura d’animació que farà gaudir i reflexionar petits i grans. El dimarts dia 10, a les 20 h, també al Centre Cultural, es podrà veure la pel·lícula produïda per Leonardo di Caprio Before the flood, una reflexió sobre les conseqüències del canvi climàtic en el nostre planeta. Per acabar, el documental espanyol Decrecimiento, que planteja alternatives a un món marcat per l’absència de límits al creixement econòmic, es passarà el dijous 19 d’octubre, a les 19.30 h, al restaurant Anònims.

Micromecenatge per al Projecte Handwork (INS Antoni Cumella)

Aquest principi de curs l’És l’Ou vol parlar d’educació. A la comarca hi ha força experiències en marxa d’educació formal i informal que podríem qualificar d’Educació en Transició, i fins i tot el Casal del Mestre del Vallès Oriental té un seminari d’Educació en Transició.

Hi ha, però, una experiència particular a l’Institut Antoni Cumella que aquest mes necessita la vostra ajuda. Es tracta del Projecte Handwork, un model cooperatiu per a Aules Obertes.

En l’entorn de secundària una Aula Oberta és un recurs educatiu per a nois i noies que tenen el que a l’equip que els acompanyem ens agrada anomenar “altres capacitats”. Es tracta d’alumnes que, cadascun per la seva raó, no s’adapten a la dinàmica d’una aula convencional. A l’Institut Antoni Cumella hem transformat aquesta Aula Oberta en la Cooperativa Handwork, una cooperativa constituïda que és capaç de produir béns, fer activitats i donar servei al propi institut i a altres col·lectius. Això implica assemblees, una aula que s’ha convertit en seu social, etcètera. Opera dins de la cooperativa una moneda complementària, o sigui que les tasques no acadèmiques que els nois realitzen es remuneren en euros i, si no es pot, en kumes, la moneda del Cumella.

Tot aquest projecte ha estat seleccionat per la fundació Bofill i la fundació Goteo (amb tretze projectes més seleccionats entre més d’un centenar) per participar de Fem Educació, un projecte de matchfunding per difondre el model de Handwork a altres Aules Obertes de Catalunya.

A partir del 7 de setembre estarà activa una plataforma amb molta informació i sucoses recompenses perquè pugueu col·laborar, si ho desitgeu, en aquest projecte aportant-hi diners o bé difonent-lo. Moltes gràcies!

Oriol Guinart

Acompanyant dels alumnes de Handwork

Benvinguts a l’Es l’Ou

Esteu llegint l’És l’Ou el butlletí de la transició ecosocial del Vallès Oriental. Un butlletí en format digital (de moment) que vol difondre tots allò que es fa a la comarca i que té a veure amb la Transició.

Des de Granollers en Transició ja fa temps que treballem conscienciant sobre les crisis econòmica, energètica i social, sobre la necessitat de decréixer i reconnectar amb la natura, i engegant projectes per fer les nostres comunitats més resilients davant l’incert futur que ha de venir. I tot això ho fem deixant enrere la queixa, des de la proposta i celebrant tot èxit (tal i com mana el moviment de transició que ens inspira).

Observem també que no són poques les coses que passen a la nostra comarca que estant en la mateixa línia i que molt sovint no les coneixem ni ens reconeixem entre nosaltres.

Finalment, constatem que no és fàcil descriure les propostes de un moviment de transició com el nostre fins que no baixem als exemples concrets.

Aquesta és la raó de ser de l’És l’Ou (veure què va ser primer l’Ou o la Gallina): Donarem a conèixer tot allò que passi a la comarca que sigui propositiu i en la línia de la transició ecosocial. Ens podeu ajudar amb la vostra subscripció i informant-nos per anar omplint de contingut aquest butlletí que ha de sortir cada lluna plena.

Tot plegat per a que serveixi de reconeixement  vers a la gent que treballa per un futur possible i que valgui la pena ser viscut i d’inspiració per a tots aquells que farem néixer, a poc a poc, la gallina de la Gran Transició.

 

Granollers en Transició

Lluna plena de juliol de 2017