L’oliva Vera, un tresor del Vallès

El paisatge vallesà segur que no seria tan atractiu sense les extensions d’oliveres. Són de diverses varietats, però una de les més preuades, i de les quals només hi ha 325 hectàrees al Vallès Oriental i 241 al Vallès Occidental, és la Vera.

L’oliva Vera dona un oli amb una persistència de gust més llarga que d’altres, molt potent, i de baixa acidesa –0,3° o 0,4°– i ara està molt en boga. A finals de tardor, els municipis de la nostra comarca on n’hi ha més producció –la Garriga, Caldes de Montbui i Bigues i Riells– n’han fet la recol·lecció, i el 18 de gener es presentarà el producte a la Plaça del Trull de Bigues, a la 8a Fira de l’Oli Vera i 6è Mercat del Pa Artesà elaborat amb farines antigues, aquest any enfocat a professionals. Hi haurà, al llarg de diverses jornades, una oligoexperiència, una conferència sobre les farines de varietats antigues, una altra sobre el mapeig i inventari dels recintes SIGPAC dels oliverars del Vallès, la presentació del projecte “Reciclatge d’oli transformat en biodièsel”, i un tast. Els professionals també participaran en una trobada gastronòmica i a la presentació de les qualitats organolèptiques i singulars de l’oli de la varietat Vera del Vallès i el pa artesà de varietats antigues.

I què ens proposa de fer en Pep Salsetes, mestre cuiner, gastrònom, coneixedor del territori i proposador de la Fira de l’Oli Vera a l’Ajuntament de Bigues i Riells? Doncs una botifarra amb olives.

Què necessitem?

100 g d’olives

1 Kg de carn picada de porc

15 g de sal

4 g de pebre

Un pessiguet de sajolida

Un pessiguet de farigola

 

Què fem amb tot això?

Ho pastem, ho posem dins de tripes naturals i les lliguem. En lloc de botifarres, també podem triar la versió bistec rus o hamburguesa. Les olives i l’oli donen molt de sí i la 8a Fira de l’Oli Vera és un bon lloc per descobrir-ho.

Quan és Nadal?

Diuen que el Nadal és temps de família, grans àpats i quilos de regals. Són dies feliços, diuen. Però ja fa massa anys que els dies previs al que diuen que és Nadal, jo hi veig
angoixa per costejar la quantitat desmesurada de menjar i regals i per trobar el que
creiem que serien els “regals perfectes”; veig estrès per les hores extres que dediquem
a totes les tasques de compra i preparació, frustració perquè no tothom de la família hi
posa de la seva part i/o pena perquè quan arribi el dia no hi serà tothom que hauria de
ser-hi… Sento fins i tot moltes persones que diuen que voldrien fugir-ne. Hi ha molt
d’esforç per arribar a aquells dies que diuen que són el Nadal. Llavors, em pregunto,
són reals aquells dies? O els fabriquem? De què serveix patir 20 dies per gaudir-ne 4?
Quin és el moment que gaudim?
Hi ha il·lusió, sí. Però il·lusió per viure aquest Nadal que ens expliquen; i tot allò que no
ho compleix ens frustra.

Només hi ha un tipus de Nadal per a tothom? En què hem convertit el Nadal?
A mi m’agrada traduir el Nadal als sentits. Per mi el Nadal és olor i gust de canyella i
cada cop que menjo alguna cosa que en porta, per mi és Nadal. Per mi el Nadal és el
color vermell i sempre que em poso alguna cosa d’aquest color sento el Nadal. Sentir
amor és Nadal, i la melancolia també hi té un lloc en el meu Nadal.
D’aquesta manera, per mi molts moments de l’any són Nadal i el que fa especial
aquests dies de desembre i gener és que tot allò que per mi és Nadal s’uneix i
s’intensifica. Els records que m’han quedat dels Nadals fins avui són petits detalls en la
major part immaterials: riures jugant a jocs de taula, anècdotes amb els avis, bromes,
recordar els que no hi són, i promeses de fer més coses junts. Així doncs, aquest Nadal
només em preocuparé per assegurar-me que juguem, riem, ens escoltem, fem plans i,
aquesta vegada, els duguem a terme.
I sí, ningú em treu la tasca de fer regals i cuinar. Però serà el menys important, perquè
donaré més importància a tota la resta.

“És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure’m”

Andrea Lizana – periodista, Equip És l’ou

 

Permetre la mobilitat no vol dir garantir-la

Els desplaçaments interurbans són els que acumulen un major ús del vehicle privat. Això no només és un perjudici medioambiental per les emissions dels vehicles, sinó que afecta a la llibertat de mobilitat, facilitant-la només a les persones que poden disposar d’un vehicle o tenen llicència per conduir-ne. Al Vallès Oriental les distàncies entre poblacions veïnes són entre els 4km i 8km. Es tracta en la majoria dels casos de connexions que podrien fer-se perfectament amb bicicleta si hi hagués una infraestructura adequada, i que en molts casos es podrien realitzar aprofitant camins actuals o en paral·lel a vies existents. Però aquestes connexions actualment són inexistents.

La mobilitat és un dret ciutadà i simplement permetre-la no significa garantir-la. La mobilitat efectiva és una eina per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre totes les persones. La bicicleta és una opció de mobilitat per a persones de totes les edats i més assequible per a totes les possibilitats econòmiques. Poder anar a l’institut en bici, ampliar el radi de municipis on poder anar a treballar de manera assequible. La mobilitat interurbana en bicicleta va més enllà de l’oci.

Des de la plataforma «Connectem el Vallès amb Bici», formada per un conjunt d’entitats del Vallès Oriental, fa mesos que es reivindica la possibilitat i el dret a circular amb bicicleta de les nostres poblacions a les poblacions veïnes per itineraris segurs i amb continuïtat. Una xarxa pedalable “pensada per donar resposta a la mobilitat quotidiana, però que també podrà ser emprada en itineraris de cicloturisme, contribuint a orientar el desenvolupament turístic de la comarca cap una activitat de baix impacte ambiental”. S’han fet ja dues pedalades reivindicatives, la darrera el 13 d’octubre, i el col·lectiu continua treballant per aconseguir que es garanteixi una mobilitat interurbana sostenible.

Podeu seguir el moviment des de les xarxes de Granollers Pedala.

Twitter: @granpedal | Instagram: @granollerspedala

Equip És l’ou

Cap a una visió ecofeminista als ensenyaments científics i tecnològics

Comença el curs i és aquell moment en què tothom, després de les vacances d’estiu, torna a parlar d’educació. L’És l’ou, que no vol ser menys, ha decidit dedicar a l’educació l’article d’aquesta lluna, sobretot a aquelles iniciatives educatives que tenen a veure amb la transició ecosocial.

I és que els professors, quan els nois i noies estan de vacances, fem coses, com deia aquell. Concretament, al juliol, el professorat fem formació, i aquest juliol se’n va dur a terme una de ben interessant. Un grup de professors de matèries científiques, les que incorpora l’acrònim anglès STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), amb el suport de l’Escola de Cultura de la Pau i Edualter, formem un grup de treball a la UAB que rep el nom d’EduglobalSTEM. Enguany ha estat possible fer una primera escola d’estiu espectacular.

Van ser cinc dies al bosc Turull de Vallcarca, amb més de 40 professors participants, amb l’objectiu de fer projectes comuns de les nostres matèries científiques i incorporar-hi els sis eixos temàtics de l’educació per la justícia global (gènere, cultura de la pau, drets humans i ciutadania, sostenibilitat ambiental i econòmica, medi ambient i multiculturalitat). Durant cinc dies els participants van revisar propostes fetes durant l’any al grup de treball i van aportar idees i visions noves, però, sobretot, van gaudir de quatre ponents d’absolut luxe: 

La Yayo Herrero, la referència de l’ecofeminisme a la Península ens va fer reflexionar sobre com educar davant d’un sistema que declara la guerra a la vida, va destacar la importància de les cures i ens va fer veure els biaixos ideològics darrere de la literatura dels llibres de text.

En David Bueno, especialista en neurociència, ens va explicar com funciona el cervell adolescent, com es creen noves connexions neuronals, la importància de les emocions, i va modificar els nostres cervells com no podia ser d’una altra manera.

La Digna Couso, directora del CRECIM i una referent en l’educació STEM a casa nostra, ens va ordenar les idees sobre què volen dir termes com STEM, i sobre moltes de les noves tendències en educació.

I, finalment, la Neus Santmartí, química, professora i responsable d’un dels documents més coneguts pels docents del país: “Avaluar per aprendre”, ens va ajudar molt a comprendre un dels temes que més atabalen el professorat.

Amb aquesta alineació de luxe, us podeu imaginar com va anar el curs, però es que a més a més l’Escola d’Estiu incorporava detalls com el casal d’Estiu científic que va fer Explorium per als fills dels participants, els esmorzars del col·lectiu Mujeres Pa’lante o el propi entorn del Bosc Turull de Vallcarca. La bona notícia és que la visió que aporta EduGlobalSTEM ha arribat per quedar-se; ja s’ha creat un nou node a Barcelona, germà del vallesà, i cada cop hi ha més interès per treballar amb aquesta visió entre els profes STEM catalans.

 

Oriol Guinart, professor de secundària

Fira del tomàquet del Vallès

Aquest cap de setmana, 20 i 21 de juliol, se celebra a Santa Eulàlia de Ronçana la Fira del Tomàquet del Vallès. Visites guiades a l’hort de l’Espelt, tallers pràctics sobre hortalisses, demostracions culinàries, degustació de tapes a base de tomàquets de varietats locals, tasts de varietats antigues de tomàquets i el “1r Concurs de Cuina del tomàquet en cru i cuinat de varietats locals del Vallès” conformen les activitats d’aquest fira que enguany arriba a la desena edició i que té com a objectiu donar a conèixer les varietats antigues de tomàquet que trobem a la nostra comarca.

El tomàquet (del nàhuatl tomatl “fruit inflat”) ja era conreat pels maies i asteques. Va arribar a casa nostra a finals del segle XV, amb altres productes d’Amèrica, però no va ser fins al segle XVIII que es va popularitzar com a fruit per al consum. D’aquells tomàquets vinguts del nou món, alguns han arribat als nostres dies, i a la nostra comarca, gràcies a la selecció duta a terme al llarg dels anys per hortolans que observaven quines eren les varietats que s’hi adaptaven millor. 

Varietats amb diferents usos: per menjar frescos, per fer-ne salses, melmelada o gaspatxo, per sucar… El pometa de la Garriga, el cirerol de Caldes, el Rosa Ple de Llinars del Vallès i Cardedeu, el tardà de Riells del Fai i el de penjar de la Vall del Tenes són alguns exemples de varietats emblemàtiques de la nostra comarca. Tots aquests tomàquets tenen nom i cognom. A principi dels seixanta l’Etern Verdaguer va comprar a ca l’Ivo Pons de Lliçà de Vall unes quantes llavors de tomàquet, que possiblement havien vingut a començament del segle des de Mallorca, i per això ara gaudim del Rosa Ple. 

Si avui podem conèixer aquestes varietats antigues del Vallès i gaudir-ne és gràcies a aquells pagesos del Vallès que, collita rere collita, han conservat llavors d’aquests tomàquets. I també és gràcies a la feina duta a terme per l’associació Llavors Orientals, un grup de pagesos vallesans que, amb voluntat de preservar totes aquestes varietats ―el nostre patrimoni hortícola―, han fet una tasca de recuperació de llavors basada en la visita a cases de pagès i a hortolans de la zona i en la recol·lecció tant de les llavors com de les històries que hi ha darrere de cadascuna de les llavors. 

Aquest cap de setmana es podran tastar els primers i millors tomàquets de la temporada venuts directament pels pagesos, amb la voluntat de dignificar aquesta feina i reivindicar el Vallès com a terra de conreu.

Si voleu saber-ne més, a la fira podreu obtenir el llibret Varietats antigues de tomàquets del Vallès, que també es pot consultar en línia, amb tots els detalls dels tomàquets del Vallès i on trobar-los.

El verd enganya. Crònica del Let’s clean up Congost

El Let’s Clean Up Europe és una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i per promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats als boscos, platges, marges dels rius, etc. Del 10 al 12 de maig es va dur a terme la 6a edició d’aquesta campanya i a Granollers diversos col·lectius van liderar algunes d’aquestes accions de neteja, que es van concentrar, sobretot, a la llera del riu Congost i que van fer que a Granollers el Let’s Clean Up Europe esdevingués un veritable Let’s Clean Up Congost. Des de l’experiència viscuda en una d’aquestes accions, l’equip de l’És l’ou us en volem fer una petita crònica.

L’associació sense ànim de lucre Konghost, que es dedica a la difusió de la cultura electrònica, va ser la responsable, en col·laboració amb Granollers en Transició, que es dugués a terme l’11 de maig una acció de neteja del riu Congost, del tram que va des del pont de la Bimbo fins pràcticament al pont de la Camp. El punt de trobada va ser l’skate park del riu Congost, on l’organització repartia guants i bosses i sacs per a la recollida de residus. Una estona abans, des del pont estant, a algun escèptic o optimista li semblava que els marges del riu es veien molt verds i, per tant, nets, i que feina tindria a omplir la bossa que li donarien. No sabia encara que “el verd enganya”. Al cap de prop de 3 hores de recollida i gràcies a la feina d’una cinquantena de persones s’havien tret de la llera del Congost un total de 183 kg de residus del riu, entre els quals hi havia com a residu estrella les tovalloletes higièniques (com pot ser que se les anomeni “higièniques” encara?) i com a residu “original” un llum de peu, entre d’altres. Amb aquesta imatge us podeu fer una idea de la quantitat i tipus de residus que vam recollir durant la jornada.

A darrera hora i després d’haver pesat i classificat totes les deixalles recollides, els sentiments eren contradictoris: estàvem contents per tota la quantitat de residus recollits, per tota la feina feta col·lectivament; a la vegada, però, estàvem tristos per haver-ne hagut de recollir tants i per ser conscients de la capacitat que tenim l’espècie humana d’embrutar, desprendre’s i no fer-nos responsables dels residus que generem. Tanmateix, tot seria més fàcil si abandonéssim d’una vegada un consum basat en la generació de residus. El proper Let’s clean up ens agradaria ser més a recollir deixalles però recollir-ne menys. Voldria dir que alguna cosa ha canviat.

A tots els participants a l’edició del Let’s clean up del 2019, moltes gràcies!

La participació política més enllà del vot

La paraula votar està a l’ordre del dia, ja sigui per les múltiples eleccions dels darrers anys i mesos com per la prohibició que Catalunya voti si vol exercir el dret d’autodeterminació. La participació política és el que hauria de legitimar una democràcia i hauria d’englobar totes les activitats, directes o indirectes, que fan els ciutadans per influir en les decisions i/o en l’elecció dels governants. Sovint, però, la participació política s’ha acabat limitant a l’exercici de votar.

El vot és una manera de participació política que requereix poc esforç, de caràcter individual, sense cooperació entre ciutadans, i superficial, que no deixa clara totes les voluntats que hi ha al darrere. S’ha volgut “facilitar” la participació simplificant-la, però això, en el fons, és una trampa que minimitza la democràcia, perquè per avançar cap a una democràcia plena no n’hi ha prou amb l’elecció regular de representants polítics.

Les accions de protesta també són participació política; les instàncies a les administracions públiques o iniciatives legislatives populars són participació política. Les accions dutes a terme per associacions i entitats són participació política. I en aquest sentit, us volem parlar de les “Propostes agroecològiques per un Granollers més sostenible”, de l’associació de consumidors i productors La Magrana Vallesana, i del decàleg “10 propostes per fer de Granollers una ciutat pedalable”, de l’associació Granollers Pedala, dos documents que presenten propostes per a les eleccions municipals 2019. Aquestes iniciatives són una mostra de com els moviments associatius, fets de persones, treballen per incidir en la política feta al nostre municipi i per transformar-lo, fent propostes valentes i compromeses amb el nostre entorn, i demanant als diferents grups polítics que les incorporin en els seus programes.

A continuació recollim algunes de les propostes agroecològiques de La Magrana:

1. Recuperar i protegir espais agraris al municipi com un actiu territorial dins el planejament urbanístic.
2. Donar suport a la producció local i comarcal: impulsar un parc agrari, bancs de terres i reconversió progressiva de la producció convencional cap a l’ecològica.
3. Potenciar els circuits curts de comercialització, la connexió i la proximitat entre productors i consumidors.
4. Promoure i consolidar estructures locals i comarcals: mercats de pagès, grups de consum, obradors comunitaris o la creació d’una central de compres.
5. Impulsar estils de vida més austers i en harmonia amb la natura. Revisar els imaginaris col·lectius de què és el benestar i què entenem per una bona vida.
6. Posar en valor els coneixements i les tècniques agrícoles tradicionals. Recopilar aquesta informació i crear un banc obert de coneixements.

I algunes de les propostes de mobilitat de Granollers Pedala:

1. Articulació d’una xarxa pedalable contínua que connecti barris, centres educatius, equipaments i estacions de transport públic.
2. Planificació i execució de les connexions interurbanes i amb polígons.
3. Millorar la xarxa d’aparcaments per a bicicletes.
4. Introduir una formació sobre mobilitat amb bicicleta als centres educatius.
5. Promoure l’ús de la bicicleta com a opció de mobilitat quotidiana amb activitats de sensibilització.
6. Promoure la distribució de mercaderies amb bicicleta.
7. Promoure el cicloturisme impulsant la coordinació a nivell comarcal.
8. Establir la limitació de 30 km/h a la ciutat, a excepció dels vials que disposin d’una solució segura per bicis.

Després de les eleccions del 26 de maig encetarem un nou cicle electoral i és important tenir present que la participació política continua més enllà del vot. No cal participar de tot, trieu aquella o aquelles coses que us agradaria millorar els propers quatre anys i busqueu les accions que poden influir perquè succeeixi o s’aturi i engegueu-les o sumeu-vos-hi si ja existeixen.

ALTER NATIVAS per Sant Jordi

Una alternativa és una opció que és possible escollir a part de les altres que es consideren. Les nostres eleccions diàries són les que marquen el curs del planeta i la societat.

ALTER NATIVAS és un llargmetratge col·laboratiu que vol mostrar, amb un enfoc propositiu, iniciatives innovadores de transició socioecològica per donar resposta a la crisi sistèmica que sofrim al món.

Un projecte documental dirigit pels vallesans Agustí Corominas i Juan del Río; ALTER NATIVAS vol ser una eina al servei de totes les persones i entitats compromeses amb un món més just i sostenible.

Una eina que està a punt de fer-se realitat, però que necessita finançament. Per aconseguir-lo han iniciat una campanya de micromecenatge a la qual li queden tres dies i ben poc per assolir l’objectiu.

Col·laborar o no col·laborar. Quina alter nativa tries?

 

Mentre esperem que arribi aquest documental, us fem unes quantes recomanacions de lectures per aquest Sant Jordi, perquè us comenceu a endinsar en el món de les alternatives:

Segona vida, de Jordi Pueyo i Tapias. Una novel·la que contraposa la capacitat devastadora de l’espècie humana amb un món on la fraternitat sense límits ens permet alçar-nos de nou una vegada i una altra. Llibres de l’Índex. +info

Mi querida bicicleta, de Miguel Delibes. Reedició d’aquest relat entranyable de Delibes dedicat a la bicicleta, amb il·lustracions de Marijose Recalde. Editorial Ken. +info

La ciutat comestible, de Pilar Sampietro, Jabier Herreros, Ignacio Somovilla i Jorge Bayo. Un llibre que recull experiències de retorn de la natura a la ciutat a través de textos, entrevistes, aquarel·les, imatges i receptes. +info

La vida en el centro. Voces y relatos ecofeministas, de Yayo Herrero, Marta Pascual, María González Reyes (textos) i Emma Gascó (il·lustradora). Un llibre que ens parla d’ecofeminisme des de diferents perspectives: des del marc teòric de l’ecofeminisme fins a relats protagonitzats per dones cuidadores, sàvies, invisibles, lluitadores… Libros en Acción. +info

Cosechas. Relatos de mucha gente pequeña, de Gustavo Duch. Relats poètics breus que parlen d’agroecologia, drets humans, sobirania alimentària, fronteres… amb il·lustracions de Sofía Acosta. El trobareu a La Magrana Vallesana (si no s’han acabat!). Altres llibres de l’autor que us poden agradar: Mucha gente pequeña i Secretos. Pol·len edicions. +info

Nova il·lustració radical, de Marina Garcés. Un assaig filosòfic que aposta per una nova il·lustració radical, per lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten. Editorial Anagrama.  +info

Colapso. Capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo, de Carlos Taibo. Assaig que explora les causes i conseqüències del col·lapse del sistema capitalista i que examina la resposta a aquest col·lapse dels moviments en transició, entre d’altres. Los Libros de la Catarata. +info

Vallesos. Anem amb bicicleta. Número 16 de la revista-llibre Vallesos amb un monogràfic dedicat a la bicicleta a la nostra comarca. La podeu trobar a La Gralla.

 

Feliç Sant Jordi alternatiu

Quan el teatre ens sacseja alguna cosa canvia dintre nostre

Un enginyer i una hostessa europeus que són en un congrés de tecnologia a Nigèria coincideixen en un escenari del tot desconegut per nosaltres: una macrodeixalleria a l’aire lliure. És un dels llocs on van a parar les deixalles electròniques que generem. El primer món les aboca al Tercer Món i llavors crea fundacions que es dediquin a millorar la vida de la gent africana que ha de viure entre deixalles. En aquest lloc de l’Àfrica transcorre l’acció de l’obra de teatre Idoti iranti (deixalles i memòria de l’obsolescència humana), que estrena la companyia Producciones de la pradera, a Llevant Teatre, de Granollers, els dies 22, 23 i 24 de març. És el primer treball d’aquesta companyia que formen Eu Manzanares, actriu i dramaturga de l’obra, i el granollerí Gerard Oms, director. Amb el format de lectura dramatitzada va guanyar el VI Cicle de lectures dramatitzades de l’AADPC, la Fundació AISGE i la Fundació Romea. Ara, ja la podem veure com a obra ben vestida.

Idoti iranti és un drama social amb alguns tocs futuristes que té com a tema principal les conseqüències reals de la voràgine del consum tecnològic en la nostra societat.

Sobre el tema de l’obra, la seva autora diu a l’És l’ou: “Estem davant d’una catàstrofe ambiental i humanitària”. En referència als africans es mostra commoguda: “El Tercer Món acumula la major part de les nostres deixalles electròniques i després ens queixem quan migren al Nord”. No se sap com reaccionarà el públic que vegi l’obra, però l’autora del text i coprotagonista assegura que “tothom sap què passa quan es canvia el mòbil molt sovint, però mira cap a l’altre cantó per no patir”. Tampoc no se sap com reaccionaria el públic nadiu si aquesta obra la representessin a l’Àfrica; el que si sap l’Eu Manzanares és que li agradaria portar-la a aquell continent. De moment, persones africanes que han col·laborat en l’espectacle han quedat sorpreses que l’abocament dels residus electrònics a l’Àfrica es tracti en una obra de teatre europea.

Per Eu Manzanares, “ens hem acostumat a viure en una abundància desmesurada i patim quan ens falta alguna cosa”. Té pensaments contradictoris perquè, “quan llegeixo determinades notícies sóc pessimista, però vull ser optimista, crec que hi ha més consciència que anys enrere i vull confiar  que hi ha d’haver alguna mena de canvi”. En paraules de l’autora d’aquesta obra que podrem veure a Llevant Teatre de Granollers els dies 22 i 23 de març a les 21h i el diumenge 24 a les 19h, “l’art és una manera d’introduir idees i valors i, si el teatre serveix per canviar algunes coses, benvingut!”.

Al nostre país, l’Agència de Residus de Catalunya té per aquest 2019 l’objectiu de preparar per a la reutilització i el reciclatge el 80% dels residus elèctrics grans i el 55% dels equips d’informàtica i telecomunicacions petits, que formen part dels anomenats RAEE, residus d’aparells elèctrics i electrònics. Què, ens hi posem?

Entrades d’Idoti Iranti aquí.

Foto de Nora Baylach

Apunts ecofeministes per a la transformació

Aquesta lluna ens porta una data que no podem passar per alt, el dia 8 de març, i l’equip de l’És l’ou volem aprofitar aquest dia per fer una petita incursió en l’ecofeminisme.

Què és l’ecofeminisme?

L’ecofeminisme és una teoria i moviment social que assegura l’existència de vincles entre l’explotació destructiva de la natura i la subordinació de les dones, ambdues víctimes del sistema patriarcal. L’ecofeminisme denuncia la subordinació de l’ecologia i les relacions entre les persones a l’economia i a la seva obsessió pel creixement. Se situen en el centre de l’ecofeminisme aquelles funcions generalment invisibilitzades que es tradueixen, per exemple, en el temps i energia dedicats a cuidar els altres en l’espai domèstic, privat i invisible de la llar. Es tracta de funcions assumides majoritàriament i tradicionalment per les dones i que han estat invisibilitzades, però que són essencials per al manteniment de la vida humana. L’ecofeminisme aposta, doncs, per una mirada de gènere per tal de resoldre un dels grans reptes del nostre segle: millorar la relació entre els humans, la resta d’éssers vius i els ecosistemes.

En l’origen d’aquest corrent, principalment en els països industrialitzats, hi ha la preocupació per la salut sobretot d’aquells éssers més fràgils, com els infants i els animals, amenaçada per un model productiu basat en l’explotació de recursos no renovables, de recursos renovables el ritme de regeneració dels quals no es respecta, i en la destrucció d’ecosistemes. L’ecofeminisme denuncia de quina manera els cicles vitals humans i els límits ecològics queden fora de les preocupacions de l’economia convencional; aquesta denúncia capgira les bases fonamentals del paradigma econòmic capitalista.

Ecofeminisme en pràctica

Entre les aplicacions pràctiques de l’ecofeminisme hi ha la cura de la salut, tractar d’una manera menys agressiva els nostres cossos, no pensar només en el nostre benestar individual, egoistament, sinó en el benestar col·lectiu, de la resta d’humans, d’animals i de la terra en què vivim.

L’ecofeminisme també proposa repensar formes d’entendre la història, l’economia, l’ordenació del territori, l’espai urbà, o la vida quotidiana, que poden permetre construir altres formes de relació i organització emancipadores per a totes les persones.

L’ecofeminisme ens ha de permetre centrar-nos, tal com explica l’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero, en la “We economy”, una economia centrada en la satisfacció de les necessitats col·lectives enfront d’una economia convencional que valora exclusivament l’economia del diner. Es tracta, en paraules de Yayo Herrero, “de buscar noves formes de socialització, d’organització social i econòmica que permetin alliberar-se d’un model de desenvolupament que prioritza els beneficis monetaris per sobre del manteniment de la vida”.

Resum en un concepte: justícia global