El TRART ja és aquí. 1r Cicle d’Arts en Transició

És possible una visió artística de la transició? Poden les arts escèniques, plàstiques i audiovisuals o la literatura i la música parlar-nos de l’economia social, la transició energètica o l’ecofeminisme? Aquestes preguntes són les que es va plantejar el col·lectiu Granollers en Transició, preguntes que els han portat a organitzar el 1r Cicle d’Arts en Transició, el TRART, un cicle que oferirà durant dos mesos, del 27 d’octubre i fins al 16 de desembre, activitats de diferents disciplines artístiques que reflexionaran sobre la sostenibilitat, la mobilitat i la contaminació atmosfèrica, entre altres temes.

Des de l’any 2016, Granollers en Transició ha organitzat durant la tardor un cicle de cinema en col·laboració amb l’Associació Cultural de Granollers, en el qual es mostraven pel·lícules de temàtica ambiental en horari habitual del Cineclub o dins dels Dimarts Singulars. Amb el TRART, enguany, Granollers en Transició ha volgut fer un pas més i donar més entitat a la seva activitat, col·laborant, no només amb l’Associació Cultural, sinó també amb Llevant Teatre, La Magrana Vallesana, Granollers Pedala, l’Institut Celestí Bellera, el restaurant-llibreria Anònims, el Club de premsa d’El 9 Nou, Arsènic Espai de Creació, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Ajuntament de Granollers. I és que des dels seus inicis la voluntat de Granollers en Transició ha estat crear xarxa entre diferents col·lectius de la ciutat que, amb esperit crític, reflexionen, aporten diferents visions de la societat, fan comunitat… Aquest cicle omplirà dos mesos de teatre, cinema, poesia, disseny, ciència; l’art i la cultura com a eines de reflexió per a la transició. En aquest sentit el cicle oferirà pel·lícules, lectures dramatitzades, la presentació d’un llibre de narracions poètiques sobre sobirania alimentària i agroecologia, una exposició multidisciplinària d’arts plàstiques, dansa i teatre al carrer, xerrades sobre contaminació atmosfèrica i sobre disseny i sostenibilitat, una pedalada, etc.

Tota la informació dels actes del cicle la trobareu en aquest enllaç. Consulteu-lo abans que no sigui massa TRART!

Granollers en Transició

Anuncios

El Viver d’Empreses Agroalimentàries Municipal de Tagamanent: compromís amb el territori

El Viver d’Empreses Agroalimentàries Municipal de Tagamanent (VEAMAT) és un espai obert a petits productors i emprenedors d’arreu que vulguin elaborar les seves creacions en un espai equipat amb maquinària suficient com per fer elaboracions bàsiques amb registre sanitari municipal. L’Ajuntament de Tagamanent és el primer consistori de Catalunya que ofereix aquest servei, que va néixer de la necessitat de petits productors del municipi que no tenien la capacitat d’adequar unes instal·lacions per tal d’aconseguir el registre sanitari que els permetés comercialitzar els seus productes.

Aquest projecte forma part d’una idea més genèrica de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tagamanent que té la voluntat de fomentar un canvi en l’activitat econòmica del municipi, passant d’activitats empresarials provinents del sector de la construcció, com les activitats d’extracció de pedra (pedreres), per fer un pas endavant en petites activitats econòmiques relacionades amb la producció local d’elaboracions artesanals del sector alimentari de gran qualitat i en la seva comercialització directa per part del productor.

Tagamanent és un dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny amb més de 40 km2 d’extensió dins del Parc i, a més, ha integrat la totalitat de la seva extensió com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Aquest és el compromís del consistori pel desenvolupament d’activitats locals que ofereixin oportunitats laborals a emprenedors joves i no tan joves perquè puguin fer de la seva passió pel territori una realitat laboral de futur a mitjà i llarg termini.

En un principi no es pretenia obrir el projecte a productors i elaboradors de fora del poble, però la realitat ha estat una demanda molt important de diferents emprenedors d’arreu del territori català que, assabentats del projecte del VEAMAT, s’han integrat en aquest projecte que enriqueix el coneixement entre diferents productors a més de l’obtenció del Registre Sanitari Local.

La voluntat de l’Ajuntament és compartir l’experiència amb altres municipis que s’han interessat en el projecte per tal de fer créixer aquest servei en altres punts del territori i per tal d’atendre les necessitats de tots aquells que volen fer de la producció local de qualitat la seva forma de vida.

Ignasi Martínez Murciano, alcalde de Tagamanent

Acompanyar infants i adolescents als centres educatius sense cotxe

Aprofitant que aquesta lluna ens portarà la Setmana de la Mobilitat Sostenible, encetem la segona temporada de l’És l’ou amb aquest article escrit pels companys de Granollers Pedala. 

L’1 d’agost passat vam esgotar com a humanitat el volum de recursos naturals que durant el 2018 la Terra haurà estat capaç de regenerar. A partir d’aquest dia, l’anomenat #EarthOvershootDay, i fins a acabar l’any, es podria dir que estem vivint a crèdit de futures generacions. Des de la dècada dels 70, la humanitat està consumint més recursos dels que la Terra és capaç de regenerar, i ho fa a un ritme creixent.

Entre els factors clau d’aquesta imperdonable i excessiva petjada ecològica que generem en la nostra vida quotidiana, i que podem calcular de forma aproximada al web www.footprintcalculator.org, hi ha hàbits alimentaris i de consum, les característiques del nostre habitatge, l’energia consumida, els residus generats, i també, de forma significativa, els hàbits de mobilitat, on l’ús quotidià del vehicle privat resulta un factor determinant. No cal ser gaire perspicaç per adonar-se que un ritme de vida global que consumeix més recursos dels que poden regenerar-se té els dies comptats i està condemnat al col·lapse, de forma més o menys traumàtica segons com en hi posem. Però si hi ha alguna cosa pitjor que traslladar el deute de la nostra petjada ecològica als nostres fills i nets és traslladar-los els hàbits i costums que en han portat on som, fent-los partícips i col·laboradors d’aquest col·lapse, en comptes de donar-los l’oportunitat de construir una alternativa viable al món que hauran d’habitar en el futur.

L’ús massiu i quotidià del cotxe és una de les pràctiques responsables d’aquesta inadmissible petjada ecològica, pels seus efectes més directes: esgotament de combustibles fòssils, emissions de CO₂, escalfament global, contaminació de l’aire, accidentalitat, efectes sobre la salut pública, monopolització de l’espai públic. I també, i no menys important, pels seus efectes indirectes i culturals, ja que aquest ús massiu del vehicle privat condiciona el disseny i la planificació de les ciutats i el territori, afavorint el desenvolupament d’un comerç basat en grans superfícies externes als nuclis urbans gestionades per corporacions que prioritzen el producte processat i empaquetat, un sistema d’ocupació del territori dispers que requereix una gran despesa energètica per al seu funcionament, o una manca d’autonomia de totes aquelles persones que no tenen accés a un cotxe per motius de salut o econòmics (com infants i gent gran).

Cada nova generació és una oportunitat per a la transformació d’hàbits i dinàmiques de la societat. En la majoria dels casos, els centres educatius dels infants es troben dins els mateixos nuclis urbans de residència, a unes distàncies perfectament caminables o pedalables. Acompanyar-los en cotxe a l’escola no és una necessitat per a ells, i només respon a les necessitats que suposadament tenim els adults. Acompanyar els infants a l’escola amb cotxe no afavoreix la mobilitat activa i transmet uns hàbits de vida sedentària poc saludable, no afavoreix la descoberta de l’entorn proper, ni el desenvolupament de l’autonomia personal, limita les possibilitats de relació amb els companys, les relacions de veïnatge, i dificulta l’articulació d’una dimensió comunitària de la societat. I el pitjor de tot és que transmetrem als nostres fills i filles la idea que el cotxe és necessari per al dia a dia. I aquest ús quotidià del cotxe és precisament una de les coses que compromet el seu futur.

Ara som a punt de començar un nou curs i, com es diu habitualment, això dona l’oportunitat de canviar hàbits personals i familiars. Buscar alternatives a l’ús quotidià del cotxe és un dels millors propòsits que ens podem fer, especialment en aquells desplaçaments d’acompanyament dels infants a l’escola. Llevem-nos una mica abans, organitzem-nos diferent, provem alternatives (caminar, bicicleta, transport públic); si anem en cotxe busquem àrees d’aparcament properes per evitar arribar amb el cotxe fins a la porta i contribuir al col·lapse matinal de vehicles que patim a l’entorn dels centres educatius. Reclamem a la nostra administració les millores necessàries en el transport públic, en l’accessibilitat, en la xarxa pedalable i d’aparcaments, per tal que l’entorn dels centres educatius, especialment a les hores d’entrada i sortida, esdevingui un espai saludable i segur, que afavoreixi les alternatives al cotxe, i no en faciliti i en promocioni el seu ús.

Granollers Pedala

Eclipsi lunar per fer balanç de la transició

Ara fa dotze llunes, encetàvem l’És l’ou, el butlletí que a cada lluna plena ha arribat als vostres correus electrònics amb la voluntat d’informar-vos dels projectes i activitats relacionats amb la transició energètica i ecosocial que es duen a terme a la comarca del Vallès. Aquest any 2018, amb dues superllunes i dues llunes plenes en un sol mes, ara ens sorprèn amb un eclipsi lunar, un fenomen astronòmic d’aquells únics que aprofitem per fer balanç de la transició a la nostra ciutat.

D’iniciatives en transició a Granollers n’hem de celebrar més que mai. Els sis premis Esteve que va lliurar enguany Granollers en Transició en el marc del cinquè aniversari del col·lectiu en són la prova i ens permeten fer balanç. L’Institut Celestí Bellera es va endur un Esteve per haver habilitat un pati interior del centre com a zona d’aparcament segur per a bicicletes i patinets i facilitar, així, l’ús de la bicicleta a l’hora d’accedir al centre a alumnat i professorat, un exemple a seguir per a altres centres educatius de la ciutat. Un altre dels Esteve d’enguany va ser per a la 1a Fira d’economia social i consum responsable, organitzada pel CDR Granollers, que va donar visibilitat a projectes i iniciatives d’economia social i consum responsable durant tot un dissabte a la Plaça Perpinyà. El Projecte Revolta o Bioloops també es va endur un Esteve, per promoure el tractament de les restes del menjador escolar i fer-ne compost per als horts dels centres educatius, una idea de Tarpuna i l’Ajuntament de Granollers executada per la cooperativa Handwork de l’Antoni Cumella i per les escoles Salvador Espriu i Salvador Llobet. Un altre Esteve va anar a parar a l’Assemblea Integradora de la Ronda Sud de Granollers, per la mobilització veïnal en denúncia dels elevats nivells de contaminació de la Ronda Sud. Un altre dels premis reconeixia la tasca duta a terme per la Universitat Popular de Granollers, que ha donat accés al coneixement i a l’esperit crític a veïns de Granollers i de la comarca, a preus raonables i sense requisits previs de formació. I encara un altre Esteve, aquest per a l’És l’ou, amb el qual celebrem que ja hem fet 12 eslous, 12 llunes.

L’És l’ou d’avui (potser ho fa l’eclipsi lunar) no us porta notícies de les activitats que es faran a l’agost, perquè, si bé la transició no té aturador, també fa vacances, per tornar al setembre amb l’energia renovada. Així, doncs, fins a la lluna plena d’agost.

Bones vacances i bona transició!

El principi de les 7 generacions. Capitalisme i sostenibilitat

“In everydecision, be it personal, governmental or corporate, we must consider how it will affect our descendents seven generations in to the future”. 

-The 7th generation principle by Native Americans.

“We Do Not Inherit the Earth from Our Ancestors; We Borrow It from Our Children”.  –Modern proverb

A l’IroquoisGreat Law of Peace—tractat de pau datat d’entre els segles XII i XV —les diferents tribus de nadius americans hi van acordar incloure-hi el “Principi de les 7 generacions”, en el qual s’expressa que per a prendre qualsevol decisió s’ha de considerar quins afectes tindrà fins a 7 generacions en el futur. Per a aquests pobles, una generació significava 100 anys.

Aquest principi és la base de l’actual concepte de sostenibilitat, entès com la “satisfacció de les necessitats de la generació actual, sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures” (Informe Brundtland, 1987). La sostenibilitat es fonamenta en tres pilars, l’econòmic, el social i el mediambiental, i per assolir-la plenament hem de treballar en tots tres.

L’idea de societat sostenible en el seu conjunt implica canvis profunds en tots els nivells de l’organització social, així com també en els hàbits personals de tots els seus habitants. El decreixement econòmic i el consum que proposa la sostenibilitat semblen xocar frontalment amb el marc economicosocial capitalista. Actualment, tota decisió, personal, empresarial o governamental es basa en els beneficis, acumulació de capital, així com en l’augment de l’estatus social. La socialització dels habitants occidentals en aquest sistema econòmic ens ha dut a pensar que el creixement econòmic és il·limitat; que l’acumulació de riqueses i objectes és sinònim d’èxit a la vida i realització personal; i, potser el més important, que les nostres decisions individuals no tenen conseqüències.

Per a les tribus americanes la responsabilitat d’un mateix i l’impacte que genera era un valor tan transversal i important que va merèixer ser inclòs en un històric acord de pau; en canvi, la irresponsabilitat cap a les conseqüències dels nostres actes sembla ser un dels pilars principals de la cultura occidental moderna.Per tant, per aconseguir una societat plenament sostenible, que ens permeti allunyar-nos dels desastres mediambientals, l’escassetat de recursos i les tragèdies humanitàries, hem de tornar a adquirir consciència plena de les nostres responsabilitats.

Els moviments socials que ens parlen de consum conscient, de residu zero, de decreixement econòmic o de minimalisme, tenen en comú aquesta presa de consciència del nostre impacte al món.

Totes aquestes iniciatives posen el focus en un aspecte en el qual treballar aquesta consciència de les conseqüències del nostre estil de vida, però totes coincideixen en la critica al model capitalista de consum il·limitat i d’acumulació d’objectes. Tots ells ens porten a plantejar-nos que per a crear un canvi substancial en la sostenibilitat d’una societat no ens podem limitar a incloure petites mesures “eco-friendly” en algun estat de la nostra producció, o a demanar que tothom condueixi un cotxe elèctric, sense tenir en compte qui se’l pot permetre.

No, no ens podem limitar a creure que podem fer el capitalisme “més sostenible”, quan la mateixa base d’aquest sistema és l’arrel dels problemes que la sostenibilitat vol combatre.

Responsabilitzar-se d’un mateix i del propi impacte implica, obligatòriament, plantejar-se si el model social après és adequat. I en aquest cas, entendre que el nostre model capitalista ens força a seguir el ritme del consumisme a través de la socialització dels infants, les pressions i els càstigs socials, la publicitat, la propietat dels sistemes de producció i sobretot de la creació de necessitats.

Entendre com a través de l’acumulació de riqueses i objectes que heretem i deixem en herència, aquest sistema ens ha fet creure amb dret a explotar el nostre planeta com a propietat privada; a través de la creació de necessitats, reals o fictícies, el sistema ens fa esclaus del consum; i a través del sistema de classes, basat en l’acumulació de capital i el consum, estableix habitants de primera i de segona.

Com diu la dita, “no hem heretat la terra dels nostres avantpassats;ens la deixen en préstec els nostres fills”, i és responsabilitat nostra cuidar-la i cuidar-nos.

 

Lina Costa

Nonaina.cat

Què és el CETA?

Des de La Magrana volem mostrar la nostra preocupació per l’aprovació el dia 27 d’octubre de 2017, per part del Senat espanyol, del CETA.

El CETA és el tractat de lliure comerç entre Europa i el Canadà. L’aprovació d’aquest tractat significa que les empreses d’Europa i el Canadà podran actuar amb una regulació diferent de la que ho han fet fins ara. Ni els estats de la UE ni els governs autònoms o municipals podran legislar d’una manera diferent a la que s’acorda en aquest tractat, pel qual les empreses podran demandar els estats, governs autonòmics o municipals si aquests legislen d’una manera diferent a la que s’aprova en aquest tractat.

Malgrat que s’intenta presentar com un gran avenç econòmic que farà que ens estalviem més de 300 milions d’euros en aranzels, la veritat és que el CETA crea un marc legislatiu en el qual les multinacionals podran actuar dins la UE d’una manera molt més lliure i amb menys restriccions legals. Hem de tenir en compte que, al Canadà, hi actuen el 81% d’empreses multinacionals que hi ha al món.

Aquest tractat afecta de ple l’agricultura, la pagesia de proximitat i la qualitat dels nostres aliments ja que, pel que fa al control dels aliments, la legislació canadenca és molt més laxa que la de la UE, tot consentint més productes transgènics o tractats hormonalment, amb antibiòtics… També afavoreix un model d’alimentació que es fonamenta en grans produccions industrials enfront dels petits productors de proximitat, a la vegada que és una amenaça clara per a la sobirania alimentària dels pobles i per a la subsistència digna dels petits camperols de proximitat.

Aquest tractat per ser vàlid ha de ser aprovat per unanimitat per tots els països de la UE i alguns encara no ho han fet o són reticents a fer-ho, però volem manifestar el nostre desacord, preocupació i alerta per la seva aprovació per part de l’estat espanyol, ja que això va directament en contra del model que potencia una alimentació sana, de proximitat, ecològica i que afavoreix una economia molt més equitativa i solidària.

Us adjuntem alguns links per si en voleu més informació:

https://www.ecologistasenaccion.org/article34976.html

https://politica.elpais.com/politica/2017/06/21/actualidad/1498055486_236172.html

https://elsaltodiario.com/ceta/cinco-cosas-que-te-vas-a-comer-con-el-acuerdo-ceta-que-entra-en-vigor-hoy

http://www.noalttip.org/ceta-un-gran-retroceso-para-nuestros-derechos-ambientales-sociales-y-laborales/

 

Agustí Corominas

Associació de Consumidors i Productors La MagranaVallesana

“ABAIXEM ELS FUMS” AMB GRANOLLERS EN TRANSICIÓ

El 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, donarà el tret de sortida al cicle “Abaixem els fums?” de Granollers en Transició; un seguit d’activitats entorn de la mobilitat i la contaminació atmosfèrica que durant el mes de juny serviran també per celebrar l’aniversari del col·lectiu.

Les activitats del cicle comencen el dia 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, amb una activitat a les xarxes en la qual es contrastaran imatges del Granollers de fa uns anys (no masses) i del Granollers actual: “L’abans i després d’abaixar el fum”. A les imatges s’hi mostraran carrers que ara serien inimaginables amb cotxes i sobre els quals, fa poc, s’hi podia circular. Es fomentarà la participació de la gent, perquè enviïn imatges de nous carrers de la ciutat que volen que canviïn o que s’imaginen sense cotxes amb l’etiqueta #abaixemelsfums.

> Exposició: “50 malentesos sobre el cotxe” de David Bravo

El cicle té com a activitat central l’exposició: “50 malentesos sobre el cotxe” de David Bravo, que des de l’12 al 16 de juny ocuparà l’espai interior del restaurant Anònims (c/ Ricomà, 57) amb textos i imatges del blog “50 malentesos sobre el cotxe” (https://adeualcotxe.wordpress.com/) que reflexionen sobre 50 mites, tòpics i frases retòriques relacionades amb els anomenats “utilitaris” i que van ser la llavor del cicle “Adéu al cotxe” de la Sala Beckett dirigit pel mateix Bravo. La inauguració de l’exposició serà el dia 12 de juny a les 20 hores amb la xerrada de l’autor.

> Aniversari de Granollers en Transició

Les activitats del cicle es completen el dissabte 16 de juny amb una festa durant el matí i migdia al carrer Ricomà, davant del restaurant Anònims. Les activitats, per a tots els públics, començaran amb el taller “LA CIUTAT SERÀ SEMPRE NOSTRA” a les 12 hores; una activitat en la qual grans i petits reflexionaran i crearan la ciutat que volen. Continuarà la festa amb el lliurament dels Premis Esteves, premis amb els quals el col·lectiu Granollers en Transició dona visibilitat a iniciatives comunitàries que han significat un canvi, agitació o revolució a Granollers en l’àmbit comunicatiu, cultural i de la sostenibilitat entre d’altres àmbits.

La festa es tancarà amb un dinar al mateix restaurant Anònims a les 14 hores. El dinar consistirà en una paella vegetariana, beguda i postres. Si hi ha intoleràncies i/o alèrgies caldrà parlar-ho directament al restaurant.

Per tal de poder fer una previsió cal que us inscriviu al dinar al següent formulari.

 

PROGRAMA D’ACTIVITATS DEL CICLE “ABAIXEM ELS FUMS?”

5 de juny – Dia Mundial del Medi Ambient. Campanya a les xarxes: L’abans i el després d’abaixar els fums.

De l’12 al 16 de juny – Exposició de David Bravo “50 malentesos sobre el cotxe” al restaurant Anònims

12 de juny a les 20 hores – Xerrada de David Bravo i inauguració de l’exposició “50 malentesos sobre el cotxe” al restaurant Anònims.

16 de juny – Festa d’Aniversari de Granollers en Transició, al carrer Ricomà, davant del restaurant Anònims

12:00h. Taller familiar: LA CIUTAT SERÀ SEMPRE NOSTRA. Vine i crea la ciutat que vols.

13:30h. Lliurament dels Premis Esteve

14:00h. Dinar d’aniversari de GenT a l’Anònims 

Fira ‘Lliga’t a la Terra’ 2018

Aquest 21 d’abril passat es va celebrar la novena edició de la Fira «Lliga’t a la Terra», a la Fàbrica, a Santa Eulàlia de Ronçana. Malgrat la xafogor, que convidava més a anar a la platja, centenars de persones van passejar per les parades que oferien aliments frescos de proximitat, llavors i plantes. El més important per a moltes va ser tornar a casa amb el seu planter de varietats antigues per poder encetar l’hort d’estiu amb bon peu. Per a molts hortolans de la comarca aquesta fira ja és una cita imprescindible.

La fira va néixer el 2010 amb la voluntat de difondre la feina de Llavors Orientals i la recuperació de varietats antigues d’hortalisses de la zona, i això segueix essent l’eix de la fira. L’associació s’encarrega de reproduir les llavors que després es passen als planteristes professionals perquè subministrin el planter a la fira. A més, enguany, s’ha pogut ampliar la gamma de varietats i s’ha ofert, a part de les tradicionals tomaqueres (deu varietats d’amanir i sis de penjar), dues varietats de pebroteres, una d’alberginiera, una de carbassonera i una de porro; totes de provinença local.

Des de la introducció, l’any passat, de les comandes a través de la pàgina web, el procés de preparació dels milers de planters s’ha anat quasi professionalitzant. Gràcies a l’equip de voluntàries que preparen totes les comandes el dia abans, els hortolans ara poden arribar tranquils a la fira, sabent que ja tenen reservades les varietats i la quantitat que en necessiten, i no es fan les llargues cues davant de la parada que s’havien viscut durant edicions anteriors.

Una vegada recollit el planter, a la fira es van fer activitats diverses programades durant tot el dia d’entreteniment i de formació per als assistents, com ara visites guiades a l’hort de l’Espelt (hort comunitari gestionat per alguns membres de Llavors Orientals), xerrades i tallers, una exposició de «jardí comestible», un dinar popular, i, com a cloenda, un recital de poesia i música que va tenir molt bona rebuda.

Així doncs, any rere any, el grup de Llavors Orientals aporta el seu gra de sorra a la conservació del patrimoni agrícola, i fa que un públic cada vegada més ampli pugui conèixer i, encara millor, conrear aquestes varietats d’alta qualitat que molt rarament es troben a les botigues. Això sí, la feina més important és no només conrear-les una temporada, sinó que cadascú reprodueixi, guardi i torni a sembrar aquestes llavors. Ens veiem, doncs, al mateix lloc al juliol amb motiu de la Fira del Tomàquet –no us la perdeu–, i que s’escampin les llavors.

Llavors Orientals

Trobada d’iniciatives de Transició 2018

Per anar bastint, entre tots i totes, aquesta transformació ecosocial per què treballem els moviments en transició, cal fer comunitat. A banda de fer-ne en el nostre entorn més immediat, cal que les diferents iniciatives en transició també fem comunitat entre nosaltres. Això és el que va passar a la Trobada d’Iniciatives de Transició 2018, organitzada per la Red en Transición (REdT).

Els dies 20-21 de gener ens vam aplegar a Valls gent de les iniciatives de Vilanova i la Geltrú, Reus, Valls, Cardedeu, Granollers, Ecoaldea UCM, Segovia, Jaén i Butroi Bizirik, i membres de la REdT. La trobada va servir, sobretot, per aprofundir en el coneixement mutu i per treballar, conjuntament, qüestions com ara com potenciar la col·laboració entre iniciatives, el paper de la RedT, etc. A la trobada, no hi va faltar ni el bon menjar (gràcies a Can Pipirimosca, centre neuràlgic de la trobada), ni les dinàmiques, ni la festa.

Per a GenT la trobada va suposar un espai d’intercanvi d’idees i d’aprenentatge. Els companys de Butroi Bizirik ens van explicar que han aconseguit, entre altres fites, que els restaurants de la zona serveixin aigua de l’aixeta en els menús del dia. Amb l’Ecoaldea Universidad Complutense de Madrid (2015) vam conèixer una iniciativa que vol provocar un canvi real a la universitat en termes d’ecofeminisme, respecte animal, etc. Transició Vilanova i la Geltrú van parlar-nos de la turuta, una moneda social que fins i tot ha aconseguit introduir-se en els pressupostos de l’Ajuntament. Cardedeu en Transició ens van fer cinc cèntims d’activitats que ja fa temps que estan en marxa (espais comestibles de gestió comunitària, mapa col·laboratiu de consum responsable de la comarca, etc.) i de noves propostes (la Bibliocleta, espai de cessió i reparació de bicis). Jaén en Transición ens van explicar que treballen, amb altres iniciatives del sud, en la campanya Andalucía resiliente, i que tenen ben clar que “Decrecimiento is coming” (n’han fet samarretes!). Entre els seus projectes, ens expliquen el de l’olla común, amb aquestes mateixes paraules: “Lo que sobre en tu puchero, compártelo con el mundo entero”. Segovia en Transición, de creació recent, ens va contagiar del tot estar per fer i tot és possible. Com Segovia, Reus i Valls han començat a fer els primers passos el 2017, i ens van explicar com el documental Demain els va servir de revulsiu; n’és una prova el projecte d’hort urbà que Valls en Transició i Increïble Comestible Valls ja han engegat en un solar en ple centre de la ciutat.

Aquells que vulgueu saber-ne una mica més, de la trobada, podeu llegir la Crónica del Encuentro de Iniciativas de Transición 2018 que han fet els companys de la RedT. Val la pena!

Granollers en Transició – GenT

Reflexions sobre la COP 23

La darrera cimera del clima, la COP 23, es va celebrar el passat noviembre a la ciutat de Bonn (Alemanya), però en realitat la presidencia corresponia a les Illes Fiji, un dels països que més patirà els efectes del canvi climàtic, tot i ser dels que menys contribueixen a l’escalfament global. De fet, aquesta és una contradicció -i una constatació- que es ve posant de manifest cada vegada més: són els països i les zones més baixes de cota, però a l’hora més vulnerables i amb menys recursos i menys capacitat de reacció, els que patiran més els efectes del canvi climàtic, tot i que sovint són els que menys contribueixen a generar-lo.

Pujada del nivell del mar i dels rius, pluges torrencials i inundacions, sequeres, tsunamis, huracans i ciclons… fenomens meteorologics extrems que provoquen l’evacuació temporal o la marxa definitiva dels habitants d’una zona determinada convertint-los en refugiats climàtics que afegeixen la seva tragedia a la dels milions de persones refugiades que per unes i altres causes, sempre alienes, es veuen obligades a marxar del seu país en una fugida que no troba una bona acollida (a vegades ni tan sols troba acollida) per part dels governs, tot i la bona voluntat de la societat acollidora.

De fet, un dels aspectes destacats d’aquesta darrera cimera és, segons el director de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya Salvador Samitier, la redacció del document “Losses and Damanges” (Pèrdues i danys) que te l’objectiu de recollir i fiscalitzar la responsabilitat dels països més generadors d’emissions respecte als menys generadors, però que, per contra, més pateixen els efectes del canvi climàtic.

Un altre dels punts que destaca Samitier d’aquesta cimera és la redacció del full de ruta que ha de definir el què i el com del compliment dels Acords de París, sobretot després de l’afebliment del compromís de la Xina a partir de la retirada del govern Trump i la represa del lideratge per part del president francès Macron, que vol recuperar -i sembla que ho està aconseguint- el Compromís xinès.

Recordem que els Acords de París marcaven com a objectiu principal reduir les emissions com a part del mètode per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle i situar l’escalfament global per sota dels 2 graus l’any 2100, i si és possible, de l’1,5 graus, que representaría l’índex de les èpoques preindustrials.

I en mig dels grans acords més o menys concrets, i de la creació d’aliances per afavorir les energies netes com la liderada pel Regne Unit per eliminar la producció de carbó i tancar-ne les instal·lacions, en aquesta cimera també va sorgir una iniciativa des de baix, des de les ciutats, que de fet, és on es generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Es tracta d’un acord en el que noranta de les  ciutats més importants del món -entre les que hi ha Barcelona- s’han compromès a desenvolupar i començar abans del 2020 a implementar plans d’acció per fer front al canvi climàtic i reduir les emissions. Unes emissions que de nou són avaluades en el proper informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que s’espera es presenti aquest any i les conclusions del qual serviran de punt de partida a la COP 24 que s’ha de celebrar el desembre del 2018 a Polonia.

Miriam Viaplana – Món Sostenible