Quan el teatre ens sacseja alguna cosa canvia dintre nostre

Un enginyer i una hostessa europeus que són en un congrés de tecnologia a Nigèria coincideixen en un escenari del tot desconegut per nosaltres: una macrodeixalleria a l’aire lliure. És un dels llocs on van a parar les deixalles electròniques que generem. El primer món les aboca al Tercer Món i llavors crea fundacions que es dediquin a millorar la vida de la gent africana que ha de viure entre deixalles. En aquest lloc de l’Àfrica transcorre l’acció de l’obra de teatre Idoti iranti (deixalles i memòria de l’obsolescència humana), que estrena la companyia Producciones de la pradera, a Llevant Teatre, de Granollers, els dies 22, 23 i 24 de març. És el primer treball d’aquesta companyia que formen Eu Manzanares, actriu i dramaturga de l’obra, i el granollerí Gerard Oms, director. Amb el format de lectura dramatitzada va guanyar el VI Cicle de lectures dramatitzades de l’AADPC, la Fundació AISGE i la Fundació Romea. Ara, ja la podem veure com a obra ben vestida.

Idoti iranti és un drama social amb alguns tocs futuristes que té com a tema principal les conseqüències reals de la voràgine del consum tecnològic en la nostra societat.

Sobre el tema de l’obra, la seva autora diu a l’És l’ou: “Estem davant d’una catàstrofe ambiental i humanitària”. En referència als africans es mostra commoguda: “El Tercer Món acumula la major part de les nostres deixalles electròniques i després ens queixem quan migren al Nord”. No se sap com reaccionarà el públic que vegi l’obra, però l’autora del text i coprotagonista assegura que “tothom sap què passa quan es canvia el mòbil molt sovint, però mira cap a l’altre cantó per no patir”. Tampoc no se sap com reaccionaria el públic nadiu si aquesta obra la representessin a l’Àfrica; el que si sap l’Eu Manzanares és que li agradaria portar-la a aquell continent. De moment, persones africanes que han col·laborat en l’espectacle han quedat sorpreses que l’abocament dels residus electrònics a l’Àfrica es tracti en una obra de teatre europea.

Per Eu Manzanares, “ens hem acostumat a viure en una abundància desmesurada i patim quan ens falta alguna cosa”. Té pensaments contradictoris perquè, “quan llegeixo determinades notícies sóc pessimista, però vull ser optimista, crec que hi ha més consciència que anys enrere i vull confiar  que hi ha d’haver alguna mena de canvi”. En paraules de l’autora d’aquesta obra que podrem veure a Llevant Teatre de Granollers els dies 22 i 23 de març a les 21h i el diumenge 24 a les 19h, “l’art és una manera d’introduir idees i valors i, si el teatre serveix per canviar algunes coses, benvingut!”.

Al nostre país, l’Agència de Residus de Catalunya té per aquest 2019 l’objectiu de preparar per a la reutilització i el reciclatge el 80% dels residus elèctrics grans i el 55% dels equips d’informàtica i telecomunicacions petits, que formen part dels anomenats RAEE, residus d’aparells elèctrics i electrònics. Què, ens hi posem?

Entrades d’Idoti Iranti aquí.

Foto de Nora Baylach

Anuncios

Apunts ecofeministes per a la transformació

Aquesta lluna ens porta una data que no podem passar per alt, el dia 8 de març, i l’equip de l’És l’ou volem aprofitar aquest dia per fer una petita incursió en l’ecofeminisme.

Què és l’ecofeminisme?

L’ecofeminisme és una teoria i moviment social que assegura l’existència de vincles entre l’explotació destructiva de la natura i la subordinació de les dones, ambdues víctimes del sistema patriarcal. L’ecofeminisme denuncia la subordinació de l’ecologia i les relacions entre les persones a l’economia i a la seva obsessió pel creixement. Se situen en el centre de l’ecofeminisme aquelles funcions generalment invisibilitzades que es tradueixen, per exemple, en el temps i energia dedicats a cuidar els altres en l’espai domèstic, privat i invisible de la llar. Es tracta de funcions assumides majoritàriament i tradicionalment per les dones i que han estat invisibilitzades, però que són essencials per al manteniment de la vida humana. L’ecofeminisme aposta, doncs, per una mirada de gènere per tal de resoldre un dels grans reptes del nostre segle: millorar la relació entre els humans, la resta d’éssers vius i els ecosistemes.

En l’origen d’aquest corrent, principalment en els països industrialitzats, hi ha la preocupació per la salut sobretot d’aquells éssers més fràgils, com els infants i els animals, amenaçada per un model productiu basat en l’explotació de recursos no renovables, de recursos renovables el ritme de regeneració dels quals no es respecta, i en la destrucció d’ecosistemes. L’ecofeminisme denuncia de quina manera els cicles vitals humans i els límits ecològics queden fora de les preocupacions de l’economia convencional; aquesta denúncia capgira les bases fonamentals del paradigma econòmic capitalista.

Ecofeminisme en pràctica

Entre les aplicacions pràctiques de l’ecofeminisme hi ha la cura de la salut, tractar d’una manera menys agressiva els nostres cossos, no pensar només en el nostre benestar individual, egoistament, sinó en el benestar col·lectiu, de la resta d’humans, d’animals i de la terra en què vivim.

L’ecofeminisme també proposa repensar formes d’entendre la història, l’economia, l’ordenació del territori, l’espai urbà, o la vida quotidiana, que poden permetre construir altres formes de relació i organització emancipadores per a totes les persones.

L’ecofeminisme ens ha de permetre centrar-nos, tal com explica l’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero, en la “We economy”, una economia centrada en la satisfacció de les necessitats col·lectives enfront d’una economia convencional que valora exclusivament l’economia del diner. Es tracta, en paraules de Yayo Herrero, “de buscar noves formes de socialització, d’organització social i econòmica que permetin alliberar-se d’un model de desenvolupament que prioritza els beneficis monetaris per sobre del manteniment de la vida”.

Resum en un concepte: justícia global

Eurovelo 8: l’oportunitat de connectar Europa i el Vallès Oriental amb bicicleta

Vivim en un període marcat globalment per l’acceleració d’un canvi climàtic que fa urgent dur a terme una transformació ecosocial en tots els àmbits. Aquest procés de transició esdevé un repte complex en un territori altament antropitzat com el Vallès Oriental, ubicat dins la lògica metropolitana i travessat per moltes infraestructures de transport, però amb espais d’interès natural, culturals i patrimonials.

En aquest context es fa necessari el desenvolupament d’activitats sota un nou paradigma. És en aquest sentit on el cicloturisme, que promou la descoberta tranquil·la del territori i permet posar en valor el patrimoni local, podria omplir un espai rellevant d’activitat a la comarca. El cicloturisme és una pràctica fortament estesa a Europa, capaç de generar una activitat turística no massificada i desestacionalitzada. A més, les infraestructures de cicloturisme (vies pedalables senyalitzades) registren també un alt nivell d’utilització per part de la població local. La pràctica del cicloturisme a Europa disposa d’una xarxa d’itineraris i rutes de referència coneguda amb el nom d’Eurovelo, promoguda per la ECF (European Cyclists’ Federation) i amb el suport de les institucions europees. Hi ha unes quantes rutes que funcionen amb gran èxit des de fa anys. Aquest fet ha portat a ampliar la xarxa d’itinerairs i a incorporar, entre les rutes previstes, l’Eurovelo 8, que ha de permetre recórrer la riba del mediterrani des de Cadis fins a Atenes, passant per Catalunya.

En el seu pas per Catalunya, la ruta Eurovelo 8 encara no té el seu traçat definitiu, i entre l’Empordà i Barcelona hi ha dos possibles traçats en estudi, un dels quals podria passar pel Vallès Oriental, fet que suposaria una gran oportunitat per a la comarca. És per això que resulta estratègic, en aquest moment, difondre entre administracions i població en general l’oportunitat que suposaria el pas de la ruta Eurovelo 8 pel territori del Vallès Oriental, i que es manifesti i es faci arribar a la Generalitat l’interès dels municipis i entitats per acollir-la.

Tècnicament caldria identificar el traçat més adequat per on hauria de discórrer la ruta Eurovelo 8 en el seu pas pel Vallès Oriental, i planificar les infraestructures pedalables que manquen per donar continuïtat al traçat a Santa Maria de Palautordera i Granollers, passant per Llinars del Vallès, Cardedeu i les Franqueses del Vallès. També caldria adequar els trams de l’eix fluvial del Congost-Besòs (Granollers, Montmeló, Mollet, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Montornès, la Llagosta) i de la Tordera (Sant Celoni, Gualba) perquè responguin als estàndards d’una via de cicloturisme europea. Operativament caldria establir una taula de treball i coordinació sobre aquesta qüestió entre els municipis implicats i amb el suport i el lideratge del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Per acabar, cal no oblidar que el possible pas de la ruta Eurovelo 8 ha de servir sobretot per impulsar una xarxa de connexions pedalables en l’àmbit comarcal que permeti connectar tots els municipis, i la combinació d’aquesta xarxa amb el tren. Si avancem en aquesta línia, estarem més a prop que el nostre territori respongui a les necessitats i reptes del món d’avui i també més a prop de deixar a les generacions futures un país i un planeta més habitable.

Més informació https://eurovelo8pelvallesoriental.wordpress.com/

 

Article escrit per la Plataforma Eurevolo 8 pel Vallès Oriental, promoguda inicialment pel col·lectiu “A Cardedeu en Bici i a Peu” i per l’associació “Granollers Pedala”, i amb el suport de diverses entitats i col·lectius de la comarca. Una versió més extensa d’aquest article es va publicar a El 9 Nou el 16 de gener de 2019.

 

Regals de Nadal pel planeta

Cada decisió que prenem té un impacte al nostre entorn, i està en les nostres mans triar si volem un impacte positiu o negatiu.

És per això que ara que venen èpoques de molt consum, us volem portar idees de regals de Nadal que són un regal per la persona que el rep però també pel planeta.

1. Kit ‘zero waste’
Si sou dels que us agrada fer regals pràctics, què millor que un kit de productes per substituir alguns dels plàstics que fem servir diàriament?
– Kit higiene: Raspall de dents de bambú + pasta de dents sòlida + esponja natural + xampú sòlid.
– Kit alimentació: Bosses de la compra de cotó per comprar a granel + envoltori d’entrepà + palleta reutilitzable de bambú
*Podeu fer una ullada a la Magrana Vallesana on trobareu molts d’aquests productes, i el que us falti a www.unpackedshop.es

2.Colls Giraffa
Anar abrigat amb molt d’estil, alhora que aprens sobre una espècie animal i col·labores a la seva conservació. Tot això és el que regales amb els colls de la iniciativa Giraffa, de la Garriga. Estableixen aliances amb ONG ambientals que trien una espècie amb la que treballen i s’estampen mocadors que van acompanyats de material divulgatiu i dels quals el 10% del PVP es dona a l’ONG. Ah! i tot produït localment amb materials ecofriendly. Per saber-ne més, podeu visitar el web www.giraffa.co. Els podeu trobar a la botiga Dracs de Granollers.

3. Jersei Iaios
Si sou tradicionals, no hi ha regal més típic d’aquestes dates que un bon jersei. Dissenyats a Granollers, els jerseis IAIOS són jerseis reciclats (i reciclables). El fil ve d’Olot, de retalls d’altres peces i es produeixen en un taller familiar d’Igualada. A més, cada model ve acompanyat d’una fitxa en què s’explica la vida de la persona que dóna nom al jersei. Els podeu trobar a la botiga Dracs de Granollers.

4.Fitocosmètica del Montseny
Fitocosmetica del Montseny es una Cosmètica natural feta amb olis macerats de plantes medicinals recol·lectades o cultivades al parc natural del Montseny. Un procés que intenta anar de la natura a la pell. La podeu trobar aquests dies al DFactory a Granollers.

5. Joguines de fusta 
A nonaina.cat podeu trobar joguines adaptades a cada etapa educativa, i sense cap plàstic! Us sorprendrà la imaginació dels més petits amb aquests jocs.

La Xarxa Parc de les Olors. Una idea per sumar passions aromàtiques i millorar el món

La idea inicial: un jardí visitable i productiu de plantes aromàtiques i medicinals

No volia fer un jardí botànic amb els seus cartellets i caminets. Volia un jardí on les persones poguessin tocar, observar, olorar, fer perfums amb les mans…, aprendre amb els sentits, mentre jo els anava explicant, guiant la seva experiència per omplir-la de significat. Un lloc on poguessin veure de manera pràctica el camí que suposa anar de la planta a un perfum, com s’obté l’oli essencial, per què el fabrica la planta i quines propietats tenen els principis actius de cadascuna d’elles. I totes aquestes experiències, viure-les en el propi jardí i en un entorn lúdic i comunitari. El meu somni, idealitzat i madurat durant uns quants anys, es va fer realitat el 2007.

 La creació de la xarxa i d’una idea de negoci per a un desenvolupament rural sostenible

Al cap de poc temps, entre els nostres visitants, ens van començar a arribar propostes de replicar la nostra idea que ens van provocar una evolució notable a la nostra idea inicial. Així va néixer la Xarxa de parcs, que ha anat creixent fins als 20 que hi ha actualment a Catalunya. I n’hi ha alguns que ja es comencen a compondre en altres llocs. D’altra banda, ens va arribar la proposta de conrear algunes espècies per a un laboratori d’extractes vegetals. Aquesta col·laboració ens va fer productors i ens va potenciar el que actualment és avui el model de negoci del Parc de les Olors. El meu somni s’havia convertit en un somni compartit, col·lectiu, cosa que, al meu ànim comunitari, li resultava molt inspirador.

“Parc de les Olors” actualment és un projecte de desenvolupament rural sostenible basat en el cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals, amb quatre idees base que li donen identitat i fortalesa:

• Els verbs col·laborar i compartir com a base de l’acció.
• El camp com a entorn agroecològic.
• La innovació i el desenvolupament de productes en col·laboració amb les empreses.
• La divulgació com a eix per fomentar un consum responsable i informat.

El potencial de l’organització en xarxa

Amb la suma de molts de petits arribarem a ser-ne un de gran. Sota una mateixa marca i amb una organització en xarxa, on uns serveis centrals són el nucli motor de la innovació i la garantia d’un creixement orgànic de la idea, ens convertim en un model de desenvolupament rural amb un potencial molt gran. La idea és anar ampliant la xarxa i adaptar el model a altres entorns geogràfics i culturals. I tot això sense renunciar a l’autonomia i a la identitat de cada parc, i fent viable això tan difícil que és “viure del camp”.

Pilar Comes Solé, impulsora i coordinadora de la Xarxa Parc de les Olors http://parcdelesolors.com/

El TRART ja és aquí. 1r Cicle d’Arts en Transició

És possible una visió artística de la transició? Poden les arts escèniques, plàstiques i audiovisuals o la literatura i la música parlar-nos de l’economia social, la transició energètica o l’ecofeminisme? Aquestes preguntes són les que es va plantejar el col·lectiu Granollers en Transició, preguntes que els han portat a organitzar el 1r Cicle d’Arts en Transició, el TRART, un cicle que oferirà durant dos mesos, del 27 d’octubre i fins al 16 de desembre, activitats de diferents disciplines artístiques que reflexionaran sobre la sostenibilitat, la mobilitat i la contaminació atmosfèrica, entre altres temes.

Des de l’any 2016, Granollers en Transició ha organitzat durant la tardor un cicle de cinema en col·laboració amb l’Associació Cultural de Granollers, en el qual es mostraven pel·lícules de temàtica ambiental en horari habitual del Cineclub o dins dels Dimarts Singulars. Amb el TRART, enguany, Granollers en Transició ha volgut fer un pas més i donar més entitat a la seva activitat, col·laborant, no només amb l’Associació Cultural, sinó també amb Llevant Teatre, La Magrana Vallesana, Granollers Pedala, l’Institut Celestí Bellera, el restaurant-llibreria Anònims, el Club de premsa d’El 9 Nou, Arsènic Espai de Creació, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Ajuntament de Granollers. I és que des dels seus inicis la voluntat de Granollers en Transició ha estat crear xarxa entre diferents col·lectius de la ciutat que, amb esperit crític, reflexionen, aporten diferents visions de la societat, fan comunitat… Aquest cicle omplirà dos mesos de teatre, cinema, poesia, disseny, ciència; l’art i la cultura com a eines de reflexió per a la transició. En aquest sentit el cicle oferirà pel·lícules, lectures dramatitzades, la presentació d’un llibre de narracions poètiques sobre sobirania alimentària i agroecologia, una exposició multidisciplinària d’arts plàstiques, dansa i teatre al carrer, xerrades sobre contaminació atmosfèrica i sobre disseny i sostenibilitat, una pedalada, etc.

Tota la informació dels actes del cicle la trobareu en aquest enllaç. Consulteu-lo abans que no sigui massa TRART!

Granollers en Transició

El Viver d’Empreses Agroalimentàries Municipal de Tagamanent: compromís amb el territori

El Viver d’Empreses Agroalimentàries Municipal de Tagamanent (VEAMAT) és un espai obert a petits productors i emprenedors d’arreu que vulguin elaborar les seves creacions en un espai equipat amb maquinària suficient com per fer elaboracions bàsiques amb registre sanitari municipal. L’Ajuntament de Tagamanent és el primer consistori de Catalunya que ofereix aquest servei, que va néixer de la necessitat de petits productors del municipi que no tenien la capacitat d’adequar unes instal·lacions per tal d’aconseguir el registre sanitari que els permetés comercialitzar els seus productes.

Aquest projecte forma part d’una idea més genèrica de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tagamanent que té la voluntat de fomentar un canvi en l’activitat econòmica del municipi, passant d’activitats empresarials provinents del sector de la construcció, com les activitats d’extracció de pedra (pedreres), per fer un pas endavant en petites activitats econòmiques relacionades amb la producció local d’elaboracions artesanals del sector alimentari de gran qualitat i en la seva comercialització directa per part del productor.

Tagamanent és un dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny amb més de 40 km2 d’extensió dins del Parc i, a més, ha integrat la totalitat de la seva extensió com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Aquest és el compromís del consistori pel desenvolupament d’activitats locals que ofereixin oportunitats laborals a emprenedors joves i no tan joves perquè puguin fer de la seva passió pel territori una realitat laboral de futur a mitjà i llarg termini.

En un principi no es pretenia obrir el projecte a productors i elaboradors de fora del poble, però la realitat ha estat una demanda molt important de diferents emprenedors d’arreu del territori català que, assabentats del projecte del VEAMAT, s’han integrat en aquest projecte que enriqueix el coneixement entre diferents productors a més de l’obtenció del Registre Sanitari Local.

La voluntat de l’Ajuntament és compartir l’experiència amb altres municipis que s’han interessat en el projecte per tal de fer créixer aquest servei en altres punts del territori i per tal d’atendre les necessitats de tots aquells que volen fer de la producció local de qualitat la seva forma de vida.

Ignasi Martínez Murciano, alcalde de Tagamanent

Acompanyar infants i adolescents als centres educatius sense cotxe

Aprofitant que aquesta lluna ens portarà la Setmana de la Mobilitat Sostenible, encetem la segona temporada de l’És l’ou amb aquest article escrit pels companys de Granollers Pedala. 

L’1 d’agost passat vam esgotar com a humanitat el volum de recursos naturals que durant el 2018 la Terra haurà estat capaç de regenerar. A partir d’aquest dia, l’anomenat #EarthOvershootDay, i fins a acabar l’any, es podria dir que estem vivint a crèdit de futures generacions. Des de la dècada dels 70, la humanitat està consumint més recursos dels que la Terra és capaç de regenerar, i ho fa a un ritme creixent.

Entre els factors clau d’aquesta imperdonable i excessiva petjada ecològica que generem en la nostra vida quotidiana, i que podem calcular de forma aproximada al web www.footprintcalculator.org, hi ha hàbits alimentaris i de consum, les característiques del nostre habitatge, l’energia consumida, els residus generats, i també, de forma significativa, els hàbits de mobilitat, on l’ús quotidià del vehicle privat resulta un factor determinant. No cal ser gaire perspicaç per adonar-se que un ritme de vida global que consumeix més recursos dels que poden regenerar-se té els dies comptats i està condemnat al col·lapse, de forma més o menys traumàtica segons com en hi posem. Però si hi ha alguna cosa pitjor que traslladar el deute de la nostra petjada ecològica als nostres fills i nets és traslladar-los els hàbits i costums que en han portat on som, fent-los partícips i col·laboradors d’aquest col·lapse, en comptes de donar-los l’oportunitat de construir una alternativa viable al món que hauran d’habitar en el futur.

L’ús massiu i quotidià del cotxe és una de les pràctiques responsables d’aquesta inadmissible petjada ecològica, pels seus efectes més directes: esgotament de combustibles fòssils, emissions de CO₂, escalfament global, contaminació de l’aire, accidentalitat, efectes sobre la salut pública, monopolització de l’espai públic. I també, i no menys important, pels seus efectes indirectes i culturals, ja que aquest ús massiu del vehicle privat condiciona el disseny i la planificació de les ciutats i el territori, afavorint el desenvolupament d’un comerç basat en grans superfícies externes als nuclis urbans gestionades per corporacions que prioritzen el producte processat i empaquetat, un sistema d’ocupació del territori dispers que requereix una gran despesa energètica per al seu funcionament, o una manca d’autonomia de totes aquelles persones que no tenen accés a un cotxe per motius de salut o econòmics (com infants i gent gran).

Cada nova generació és una oportunitat per a la transformació d’hàbits i dinàmiques de la societat. En la majoria dels casos, els centres educatius dels infants es troben dins els mateixos nuclis urbans de residència, a unes distàncies perfectament caminables o pedalables. Acompanyar-los en cotxe a l’escola no és una necessitat per a ells, i només respon a les necessitats que suposadament tenim els adults. Acompanyar els infants a l’escola amb cotxe no afavoreix la mobilitat activa i transmet uns hàbits de vida sedentària poc saludable, no afavoreix la descoberta de l’entorn proper, ni el desenvolupament de l’autonomia personal, limita les possibilitats de relació amb els companys, les relacions de veïnatge, i dificulta l’articulació d’una dimensió comunitària de la societat. I el pitjor de tot és que transmetrem als nostres fills i filles la idea que el cotxe és necessari per al dia a dia. I aquest ús quotidià del cotxe és precisament una de les coses que compromet el seu futur.

Ara som a punt de començar un nou curs i, com es diu habitualment, això dona l’oportunitat de canviar hàbits personals i familiars. Buscar alternatives a l’ús quotidià del cotxe és un dels millors propòsits que ens podem fer, especialment en aquells desplaçaments d’acompanyament dels infants a l’escola. Llevem-nos una mica abans, organitzem-nos diferent, provem alternatives (caminar, bicicleta, transport públic); si anem en cotxe busquem àrees d’aparcament properes per evitar arribar amb el cotxe fins a la porta i contribuir al col·lapse matinal de vehicles que patim a l’entorn dels centres educatius. Reclamem a la nostra administració les millores necessàries en el transport públic, en l’accessibilitat, en la xarxa pedalable i d’aparcaments, per tal que l’entorn dels centres educatius, especialment a les hores d’entrada i sortida, esdevingui un espai saludable i segur, que afavoreixi les alternatives al cotxe, i no en faciliti i en promocioni el seu ús.

Granollers Pedala

Eclipsi lunar per fer balanç de la transició

Ara fa dotze llunes, encetàvem l’És l’ou, el butlletí que a cada lluna plena ha arribat als vostres correus electrònics amb la voluntat d’informar-vos dels projectes i activitats relacionats amb la transició energètica i ecosocial que es duen a terme a la comarca del Vallès. Aquest any 2018, amb dues superllunes i dues llunes plenes en un sol mes, ara ens sorprèn amb un eclipsi lunar, un fenomen astronòmic d’aquells únics que aprofitem per fer balanç de la transició a la nostra ciutat.

D’iniciatives en transició a Granollers n’hem de celebrar més que mai. Els sis premis Esteve que va lliurar enguany Granollers en Transició en el marc del cinquè aniversari del col·lectiu en són la prova i ens permeten fer balanç. L’Institut Celestí Bellera es va endur un Esteve per haver habilitat un pati interior del centre com a zona d’aparcament segur per a bicicletes i patinets i facilitar, així, l’ús de la bicicleta a l’hora d’accedir al centre a alumnat i professorat, un exemple a seguir per a altres centres educatius de la ciutat. Un altre dels Esteve d’enguany va ser per a la 1a Fira d’economia social i consum responsable, organitzada pel CDR Granollers, que va donar visibilitat a projectes i iniciatives d’economia social i consum responsable durant tot un dissabte a la Plaça Perpinyà. El Projecte Revolta o Bioloops també es va endur un Esteve, per promoure el tractament de les restes del menjador escolar i fer-ne compost per als horts dels centres educatius, una idea de Tarpuna i l’Ajuntament de Granollers executada per la cooperativa Handwork de l’Antoni Cumella i per les escoles Salvador Espriu i Salvador Llobet. Un altre Esteve va anar a parar a l’Assemblea Integradora de la Ronda Sud de Granollers, per la mobilització veïnal en denúncia dels elevats nivells de contaminació de la Ronda Sud. Un altre dels premis reconeixia la tasca duta a terme per la Universitat Popular de Granollers, que ha donat accés al coneixement i a l’esperit crític a veïns de Granollers i de la comarca, a preus raonables i sense requisits previs de formació. I encara un altre Esteve, aquest per a l’És l’ou, amb el qual celebrem que ja hem fet 12 eslous, 12 llunes.

L’És l’ou d’avui (potser ho fa l’eclipsi lunar) no us porta notícies de les activitats que es faran a l’agost, perquè, si bé la transició no té aturador, també fa vacances, per tornar al setembre amb l’energia renovada. Així, doncs, fins a la lluna plena d’agost.

Bones vacances i bona transició!

El principi de les 7 generacions. Capitalisme i sostenibilitat

“In everydecision, be it personal, governmental or corporate, we must consider how it will affect our descendents seven generations in to the future”. 

-The 7th generation principle by Native Americans.

“We Do Not Inherit the Earth from Our Ancestors; We Borrow It from Our Children”.  –Modern proverb

A l’IroquoisGreat Law of Peace—tractat de pau datat d’entre els segles XII i XV —les diferents tribus de nadius americans hi van acordar incloure-hi el “Principi de les 7 generacions”, en el qual s’expressa que per a prendre qualsevol decisió s’ha de considerar quins afectes tindrà fins a 7 generacions en el futur. Per a aquests pobles, una generació significava 100 anys.

Aquest principi és la base de l’actual concepte de sostenibilitat, entès com la “satisfacció de les necessitats de la generació actual, sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures” (Informe Brundtland, 1987). La sostenibilitat es fonamenta en tres pilars, l’econòmic, el social i el mediambiental, i per assolir-la plenament hem de treballar en tots tres.

L’idea de societat sostenible en el seu conjunt implica canvis profunds en tots els nivells de l’organització social, així com també en els hàbits personals de tots els seus habitants. El decreixement econòmic i el consum que proposa la sostenibilitat semblen xocar frontalment amb el marc economicosocial capitalista. Actualment, tota decisió, personal, empresarial o governamental es basa en els beneficis, acumulació de capital, així com en l’augment de l’estatus social. La socialització dels habitants occidentals en aquest sistema econòmic ens ha dut a pensar que el creixement econòmic és il·limitat; que l’acumulació de riqueses i objectes és sinònim d’èxit a la vida i realització personal; i, potser el més important, que les nostres decisions individuals no tenen conseqüències.

Per a les tribus americanes la responsabilitat d’un mateix i l’impacte que genera era un valor tan transversal i important que va merèixer ser inclòs en un històric acord de pau; en canvi, la irresponsabilitat cap a les conseqüències dels nostres actes sembla ser un dels pilars principals de la cultura occidental moderna.Per tant, per aconseguir una societat plenament sostenible, que ens permeti allunyar-nos dels desastres mediambientals, l’escassetat de recursos i les tragèdies humanitàries, hem de tornar a adquirir consciència plena de les nostres responsabilitats.

Els moviments socials que ens parlen de consum conscient, de residu zero, de decreixement econòmic o de minimalisme, tenen en comú aquesta presa de consciència del nostre impacte al món.

Totes aquestes iniciatives posen el focus en un aspecte en el qual treballar aquesta consciència de les conseqüències del nostre estil de vida, però totes coincideixen en la critica al model capitalista de consum il·limitat i d’acumulació d’objectes. Tots ells ens porten a plantejar-nos que per a crear un canvi substancial en la sostenibilitat d’una societat no ens podem limitar a incloure petites mesures “eco-friendly” en algun estat de la nostra producció, o a demanar que tothom condueixi un cotxe elèctric, sense tenir en compte qui se’l pot permetre.

No, no ens podem limitar a creure que podem fer el capitalisme “més sostenible”, quan la mateixa base d’aquest sistema és l’arrel dels problemes que la sostenibilitat vol combatre.

Responsabilitzar-se d’un mateix i del propi impacte implica, obligatòriament, plantejar-se si el model social après és adequat. I en aquest cas, entendre que el nostre model capitalista ens força a seguir el ritme del consumisme a través de la socialització dels infants, les pressions i els càstigs socials, la publicitat, la propietat dels sistemes de producció i sobretot de la creació de necessitats.

Entendre com a través de l’acumulació de riqueses i objectes que heretem i deixem en herència, aquest sistema ens ha fet creure amb dret a explotar el nostre planeta com a propietat privada; a través de la creació de necessitats, reals o fictícies, el sistema ens fa esclaus del consum; i a través del sistema de classes, basat en l’acumulació de capital i el consum, estableix habitants de primera i de segona.

Com diu la dita, “no hem heretat la terra dels nostres avantpassats;ens la deixen en préstec els nostres fills”, i és responsabilitat nostra cuidar-la i cuidar-nos.

 

Lina Costa

Nonaina.cat