Eurovelo 8: l’oportunitat de connectar Europa i el Vallès Oriental amb bicicleta

Vivim en un període marcat globalment per l’acceleració d’un canvi climàtic que fa urgent dur a terme una transformació ecosocial en tots els àmbits. Aquest procés de transició esdevé un repte complex en un territori altament antropitzat com el Vallès Oriental, ubicat dins la lògica metropolitana i travessat per moltes infraestructures de transport, però amb espais d’interès natural, culturals i patrimonials.

En aquest context es fa necessari el desenvolupament d’activitats sota un nou paradigma. És en aquest sentit on el cicloturisme, que promou la descoberta tranquil·la del territori i permet posar en valor el patrimoni local, podria omplir un espai rellevant d’activitat a la comarca. El cicloturisme és una pràctica fortament estesa a Europa, capaç de generar una activitat turística no massificada i desestacionalitzada. A més, les infraestructures de cicloturisme (vies pedalables senyalitzades) registren també un alt nivell d’utilització per part de la població local. La pràctica del cicloturisme a Europa disposa d’una xarxa d’itineraris i rutes de referència coneguda amb el nom d’Eurovelo, promoguda per la ECF (European Cyclists’ Federation) i amb el suport de les institucions europees. Hi ha unes quantes rutes que funcionen amb gran èxit des de fa anys. Aquest fet ha portat a ampliar la xarxa d’itinerairs i a incorporar, entre les rutes previstes, l’Eurovelo 8, que ha de permetre recórrer la riba del mediterrani des de Cadis fins a Atenes, passant per Catalunya.

En el seu pas per Catalunya, la ruta Eurovelo 8 encara no té el seu traçat definitiu, i entre l’Empordà i Barcelona hi ha dos possibles traçats en estudi, un dels quals podria passar pel Vallès Oriental, fet que suposaria una gran oportunitat per a la comarca. És per això que resulta estratègic, en aquest moment, difondre entre administracions i població en general l’oportunitat que suposaria el pas de la ruta Eurovelo 8 pel territori del Vallès Oriental, i que es manifesti i es faci arribar a la Generalitat l’interès dels municipis i entitats per acollir-la.

Tècnicament caldria identificar el traçat més adequat per on hauria de discórrer la ruta Eurovelo 8 en el seu pas pel Vallès Oriental, i planificar les infraestructures pedalables que manquen per donar continuïtat al traçat a Santa Maria de Palautordera i Granollers, passant per Llinars del Vallès, Cardedeu i les Franqueses del Vallès. També caldria adequar els trams de l’eix fluvial del Congost-Besòs (Granollers, Montmeló, Mollet, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Montornès, la Llagosta) i de la Tordera (Sant Celoni, Gualba) perquè responguin als estàndards d’una via de cicloturisme europea. Operativament caldria establir una taula de treball i coordinació sobre aquesta qüestió entre els municipis implicats i amb el suport i el lideratge del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Per acabar, cal no oblidar que el possible pas de la ruta Eurovelo 8 ha de servir sobretot per impulsar una xarxa de connexions pedalables en l’àmbit comarcal que permeti connectar tots els municipis, i la combinació d’aquesta xarxa amb el tren. Si avancem en aquesta línia, estarem més a prop que el nostre territori respongui a les necessitats i reptes del món d’avui i també més a prop de deixar a les generacions futures un país i un planeta més habitable.

Més informació https://eurovelo8pelvallesoriental.wordpress.com/

 

Article escrit per la Plataforma Eurevolo 8 pel Vallès Oriental, promoguda inicialment pel col·lectiu “A Cardedeu en Bici i a Peu” i per l’associació “Granollers Pedala”, i amb el suport de diverses entitats i col·lectius de la comarca. Una versió més extensa d’aquest article es va publicar a El 9 Nou el 16 de gener de 2019.

 

Anuncios

El principi de les 7 generacions. Capitalisme i sostenibilitat

“In everydecision, be it personal, governmental or corporate, we must consider how it will affect our descendents seven generations in to the future”. 

-The 7th generation principle by Native Americans.

“We Do Not Inherit the Earth from Our Ancestors; We Borrow It from Our Children”.  –Modern proverb

A l’IroquoisGreat Law of Peace—tractat de pau datat d’entre els segles XII i XV —les diferents tribus de nadius americans hi van acordar incloure-hi el “Principi de les 7 generacions”, en el qual s’expressa que per a prendre qualsevol decisió s’ha de considerar quins afectes tindrà fins a 7 generacions en el futur. Per a aquests pobles, una generació significava 100 anys.

Aquest principi és la base de l’actual concepte de sostenibilitat, entès com la “satisfacció de les necessitats de la generació actual, sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures” (Informe Brundtland, 1987). La sostenibilitat es fonamenta en tres pilars, l’econòmic, el social i el mediambiental, i per assolir-la plenament hem de treballar en tots tres.

L’idea de societat sostenible en el seu conjunt implica canvis profunds en tots els nivells de l’organització social, així com també en els hàbits personals de tots els seus habitants. El decreixement econòmic i el consum que proposa la sostenibilitat semblen xocar frontalment amb el marc economicosocial capitalista. Actualment, tota decisió, personal, empresarial o governamental es basa en els beneficis, acumulació de capital, així com en l’augment de l’estatus social. La socialització dels habitants occidentals en aquest sistema econòmic ens ha dut a pensar que el creixement econòmic és il·limitat; que l’acumulació de riqueses i objectes és sinònim d’èxit a la vida i realització personal; i, potser el més important, que les nostres decisions individuals no tenen conseqüències.

Per a les tribus americanes la responsabilitat d’un mateix i l’impacte que genera era un valor tan transversal i important que va merèixer ser inclòs en un històric acord de pau; en canvi, la irresponsabilitat cap a les conseqüències dels nostres actes sembla ser un dels pilars principals de la cultura occidental moderna.Per tant, per aconseguir una societat plenament sostenible, que ens permeti allunyar-nos dels desastres mediambientals, l’escassetat de recursos i les tragèdies humanitàries, hem de tornar a adquirir consciència plena de les nostres responsabilitats.

Els moviments socials que ens parlen de consum conscient, de residu zero, de decreixement econòmic o de minimalisme, tenen en comú aquesta presa de consciència del nostre impacte al món.

Totes aquestes iniciatives posen el focus en un aspecte en el qual treballar aquesta consciència de les conseqüències del nostre estil de vida, però totes coincideixen en la critica al model capitalista de consum il·limitat i d’acumulació d’objectes. Tots ells ens porten a plantejar-nos que per a crear un canvi substancial en la sostenibilitat d’una societat no ens podem limitar a incloure petites mesures “eco-friendly” en algun estat de la nostra producció, o a demanar que tothom condueixi un cotxe elèctric, sense tenir en compte qui se’l pot permetre.

No, no ens podem limitar a creure que podem fer el capitalisme “més sostenible”, quan la mateixa base d’aquest sistema és l’arrel dels problemes que la sostenibilitat vol combatre.

Responsabilitzar-se d’un mateix i del propi impacte implica, obligatòriament, plantejar-se si el model social après és adequat. I en aquest cas, entendre que el nostre model capitalista ens força a seguir el ritme del consumisme a través de la socialització dels infants, les pressions i els càstigs socials, la publicitat, la propietat dels sistemes de producció i sobretot de la creació de necessitats.

Entendre com a través de l’acumulació de riqueses i objectes que heretem i deixem en herència, aquest sistema ens ha fet creure amb dret a explotar el nostre planeta com a propietat privada; a través de la creació de necessitats, reals o fictícies, el sistema ens fa esclaus del consum; i a través del sistema de classes, basat en l’acumulació de capital i el consum, estableix habitants de primera i de segona.

Com diu la dita, “no hem heretat la terra dels nostres avantpassats;ens la deixen en préstec els nostres fills”, i és responsabilitat nostra cuidar-la i cuidar-nos.

 

Lina Costa

Nonaina.cat

“ABAIXEM ELS FUMS” AMB GRANOLLERS EN TRANSICIÓ

El 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, donarà el tret de sortida al cicle “Abaixem els fums?” de Granollers en Transició; un seguit d’activitats entorn de la mobilitat i la contaminació atmosfèrica que durant el mes de juny serviran també per celebrar l’aniversari del col·lectiu.

Les activitats del cicle comencen el dia 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, amb una activitat a les xarxes en la qual es contrastaran imatges del Granollers de fa uns anys (no masses) i del Granollers actual: “L’abans i després d’abaixar el fum”. A les imatges s’hi mostraran carrers que ara serien inimaginables amb cotxes i sobre els quals, fa poc, s’hi podia circular. Es fomentarà la participació de la gent, perquè enviïn imatges de nous carrers de la ciutat que volen que canviïn o que s’imaginen sense cotxes amb l’etiqueta #abaixemelsfums.

> Exposició: “50 malentesos sobre el cotxe” de David Bravo

El cicle té com a activitat central l’exposició: “50 malentesos sobre el cotxe” de David Bravo, que des de l’12 al 16 de juny ocuparà l’espai interior del restaurant Anònims (c/ Ricomà, 57) amb textos i imatges del blog “50 malentesos sobre el cotxe” (https://adeualcotxe.wordpress.com/) que reflexionen sobre 50 mites, tòpics i frases retòriques relacionades amb els anomenats “utilitaris” i que van ser la llavor del cicle “Adéu al cotxe” de la Sala Beckett dirigit pel mateix Bravo. La inauguració de l’exposició serà el dia 12 de juny a les 20 hores amb la xerrada de l’autor.

> Aniversari de Granollers en Transició

Les activitats del cicle es completen el dissabte 16 de juny amb una festa durant el matí i migdia al carrer Ricomà, davant del restaurant Anònims. Les activitats, per a tots els públics, començaran amb el taller “LA CIUTAT SERÀ SEMPRE NOSTRA” a les 12 hores; una activitat en la qual grans i petits reflexionaran i crearan la ciutat que volen. Continuarà la festa amb el lliurament dels Premis Esteves, premis amb els quals el col·lectiu Granollers en Transició dona visibilitat a iniciatives comunitàries que han significat un canvi, agitació o revolució a Granollers en l’àmbit comunicatiu, cultural i de la sostenibilitat entre d’altres àmbits.

La festa es tancarà amb un dinar al mateix restaurant Anònims a les 14 hores. El dinar consistirà en una paella vegetariana, beguda i postres. Si hi ha intoleràncies i/o alèrgies caldrà parlar-ho directament al restaurant.

Per tal de poder fer una previsió cal que us inscriviu al dinar al següent formulari.

 

PROGRAMA D’ACTIVITATS DEL CICLE “ABAIXEM ELS FUMS?”

5 de juny – Dia Mundial del Medi Ambient. Campanya a les xarxes: L’abans i el després d’abaixar els fums.

De l’12 al 16 de juny – Exposició de David Bravo “50 malentesos sobre el cotxe” al restaurant Anònims

12 de juny a les 20 hores – Xerrada de David Bravo i inauguració de l’exposició “50 malentesos sobre el cotxe” al restaurant Anònims.

16 de juny – Festa d’Aniversari de Granollers en Transició, al carrer Ricomà, davant del restaurant Anònims

12:00h. Taller familiar: LA CIUTAT SERÀ SEMPRE NOSTRA. Vine i crea la ciutat que vols.

13:30h. Lliurament dels Premis Esteve

14:00h. Dinar d’aniversari de GenT a l’Anònims