ALTER NATIVAS per Sant Jordi

Una alternativa és una opció que és possible escollir a part de les altres que es consideren. Les nostres eleccions diàries són les que marquen el curs del planeta i la societat.

ALTER NATIVAS és un llargmetratge col·laboratiu que vol mostrar, amb un enfoc propositiu, iniciatives innovadores de transició socioecològica per donar resposta a la crisi sistèmica que sofrim al món.

Un projecte documental dirigit pels vallesans Agustí Corominas i Juan del Río; ALTER NATIVAS vol ser una eina al servei de totes les persones i entitats compromeses amb un món més just i sostenible.

Una eina que està a punt de fer-se realitat, però que necessita finançament. Per aconseguir-lo han iniciat una campanya de micromecenatge a la qual li queden tres dies i ben poc per assolir l’objectiu.

Col·laborar o no col·laborar. Quina alter nativa tries?

 

Mentre esperem que arribi aquest documental, us fem unes quantes recomanacions de lectures per aquest Sant Jordi, perquè us comenceu a endinsar en el món de les alternatives:

Segona vida, de Jordi Pueyo i Tapias. Una novel·la que contraposa la capacitat devastadora de l’espècie humana amb un món on la fraternitat sense límits ens permet alçar-nos de nou una vegada i una altra. Llibres de l’Índex. +info

Mi querida bicicleta, de Miguel Delibes. Reedició d’aquest relat entranyable de Delibes dedicat a la bicicleta, amb il·lustracions de Marijose Recalde. Editorial Ken. +info

La ciutat comestible, de Pilar Sampietro, Jabier Herreros, Ignacio Somovilla i Jorge Bayo. Un llibre que recull experiències de retorn de la natura a la ciutat a través de textos, entrevistes, aquarel·les, imatges i receptes. +info

La vida en el centro. Voces y relatos ecofeministas, de Yayo Herrero, Marta Pascual, María González Reyes (textos) i Emma Gascó (il·lustradora). Un llibre que ens parla d’ecofeminisme des de diferents perspectives: des del marc teòric de l’ecofeminisme fins a relats protagonitzats per dones cuidadores, sàvies, invisibles, lluitadores… Libros en Acción. +info

Cosechas. Relatos de mucha gente pequeña, de Gustavo Duch. Relats poètics breus que parlen d’agroecologia, drets humans, sobirania alimentària, fronteres… amb il·lustracions de Sofía Acosta. El trobareu a La Magrana Vallesana (si no s’han acabat!). Altres llibres de l’autor que us poden agradar: Mucha gente pequeña i Secretos. Pol·len edicions. +info

Nova il·lustració radical, de Marina Garcés. Un assaig filosòfic que aposta per una nova il·lustració radical, per lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten. Editorial Anagrama.  +info

Colapso. Capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo, de Carlos Taibo. Assaig que explora les causes i conseqüències del col·lapse del sistema capitalista i que examina la resposta a aquest col·lapse dels moviments en transició, entre d’altres. Los Libros de la Catarata. +info

Vallesos. Anem amb bicicleta. Número 16 de la revista-llibre Vallesos amb un monogràfic dedicat a la bicicleta a la nostra comarca. La podeu trobar a La Gralla.

 

Feliç Sant Jordi alternatiu

Anuncios

El principi de les 7 generacions. Capitalisme i sostenibilitat

“In everydecision, be it personal, governmental or corporate, we must consider how it will affect our descendents seven generations in to the future”. 

-The 7th generation principle by Native Americans.

“We Do Not Inherit the Earth from Our Ancestors; We Borrow It from Our Children”.  –Modern proverb

A l’IroquoisGreat Law of Peace—tractat de pau datat d’entre els segles XII i XV —les diferents tribus de nadius americans hi van acordar incloure-hi el “Principi de les 7 generacions”, en el qual s’expressa que per a prendre qualsevol decisió s’ha de considerar quins afectes tindrà fins a 7 generacions en el futur. Per a aquests pobles, una generació significava 100 anys.

Aquest principi és la base de l’actual concepte de sostenibilitat, entès com la “satisfacció de les necessitats de la generació actual, sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures” (Informe Brundtland, 1987). La sostenibilitat es fonamenta en tres pilars, l’econòmic, el social i el mediambiental, i per assolir-la plenament hem de treballar en tots tres.

L’idea de societat sostenible en el seu conjunt implica canvis profunds en tots els nivells de l’organització social, així com també en els hàbits personals de tots els seus habitants. El decreixement econòmic i el consum que proposa la sostenibilitat semblen xocar frontalment amb el marc economicosocial capitalista. Actualment, tota decisió, personal, empresarial o governamental es basa en els beneficis, acumulació de capital, així com en l’augment de l’estatus social. La socialització dels habitants occidentals en aquest sistema econòmic ens ha dut a pensar que el creixement econòmic és il·limitat; que l’acumulació de riqueses i objectes és sinònim d’èxit a la vida i realització personal; i, potser el més important, que les nostres decisions individuals no tenen conseqüències.

Per a les tribus americanes la responsabilitat d’un mateix i l’impacte que genera era un valor tan transversal i important que va merèixer ser inclòs en un històric acord de pau; en canvi, la irresponsabilitat cap a les conseqüències dels nostres actes sembla ser un dels pilars principals de la cultura occidental moderna.Per tant, per aconseguir una societat plenament sostenible, que ens permeti allunyar-nos dels desastres mediambientals, l’escassetat de recursos i les tragèdies humanitàries, hem de tornar a adquirir consciència plena de les nostres responsabilitats.

Els moviments socials que ens parlen de consum conscient, de residu zero, de decreixement econòmic o de minimalisme, tenen en comú aquesta presa de consciència del nostre impacte al món.

Totes aquestes iniciatives posen el focus en un aspecte en el qual treballar aquesta consciència de les conseqüències del nostre estil de vida, però totes coincideixen en la critica al model capitalista de consum il·limitat i d’acumulació d’objectes. Tots ells ens porten a plantejar-nos que per a crear un canvi substancial en la sostenibilitat d’una societat no ens podem limitar a incloure petites mesures “eco-friendly” en algun estat de la nostra producció, o a demanar que tothom condueixi un cotxe elèctric, sense tenir en compte qui se’l pot permetre.

No, no ens podem limitar a creure que podem fer el capitalisme “més sostenible”, quan la mateixa base d’aquest sistema és l’arrel dels problemes que la sostenibilitat vol combatre.

Responsabilitzar-se d’un mateix i del propi impacte implica, obligatòriament, plantejar-se si el model social après és adequat. I en aquest cas, entendre que el nostre model capitalista ens força a seguir el ritme del consumisme a través de la socialització dels infants, les pressions i els càstigs socials, la publicitat, la propietat dels sistemes de producció i sobretot de la creació de necessitats.

Entendre com a través de l’acumulació de riqueses i objectes que heretem i deixem en herència, aquest sistema ens ha fet creure amb dret a explotar el nostre planeta com a propietat privada; a través de la creació de necessitats, reals o fictícies, el sistema ens fa esclaus del consum; i a través del sistema de classes, basat en l’acumulació de capital i el consum, estableix habitants de primera i de segona.

Com diu la dita, “no hem heretat la terra dels nostres avantpassats;ens la deixen en préstec els nostres fills”, i és responsabilitat nostra cuidar-la i cuidar-nos.

 

Lina Costa

Nonaina.cat