Quan és Nadal?

Diuen que el Nadal és temps de família, grans àpats i quilos de regals. Són dies feliços, diuen. Però ja fa massa anys que els dies previs al que diuen que és Nadal, jo hi veig
angoixa per costejar la quantitat desmesurada de menjar i regals i per trobar el que
creiem que serien els “regals perfectes”; veig estrès per les hores extres que dediquem
a totes les tasques de compra i preparació, frustració perquè no tothom de la família hi
posa de la seva part i/o pena perquè quan arribi el dia no hi serà tothom que hauria de
ser-hi… Sento fins i tot moltes persones que diuen que voldrien fugir-ne. Hi ha molt
d’esforç per arribar a aquells dies que diuen que són el Nadal. Llavors, em pregunto,
són reals aquells dies? O els fabriquem? De què serveix patir 20 dies per gaudir-ne 4?
Quin és el moment que gaudim?
Hi ha il·lusió, sí. Però il·lusió per viure aquest Nadal que ens expliquen; i tot allò que no
ho compleix ens frustra.

Només hi ha un tipus de Nadal per a tothom? En què hem convertit el Nadal?
A mi m’agrada traduir el Nadal als sentits. Per mi el Nadal és olor i gust de canyella i
cada cop que menjo alguna cosa que en porta, per mi és Nadal. Per mi el Nadal és el
color vermell i sempre que em poso alguna cosa d’aquest color sento el Nadal. Sentir
amor és Nadal, i la melancolia també hi té un lloc en el meu Nadal.
D’aquesta manera, per mi molts moments de l’any són Nadal i el que fa especial
aquests dies de desembre i gener és que tot allò que per mi és Nadal s’uneix i
s’intensifica. Els records que m’han quedat dels Nadals fins avui són petits detalls en la
major part immaterials: riures jugant a jocs de taula, anècdotes amb els avis, bromes,
recordar els que no hi són, i promeses de fer més coses junts. Així doncs, aquest Nadal
només em preocuparé per assegurar-me que juguem, riem, ens escoltem, fem plans i,
aquesta vegada, els duguem a terme.
I sí, ningú em treu la tasca de fer regals i cuinar. Però serà el menys important, perquè
donaré més importància a tota la resta.

“És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure’m”

Andrea Lizana – periodista, Equip És l’ou

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s